-Quina diferència trobes entre matar un ric o un pobre?
-Cap.
-Exacte, parlem d’un assassinat. ¿I robar a un o a un altre?
-El percentage. El dret lògic. Si tu mates un pobre i un ric, a tots dos els has llevat la vida, l’únic que no poden recuperar. Tanmateix, tu robes a un ric i encara li’n queda molt. Un jurat popular ho entendria. Així, doncs, diguem-ne que he robat en nom de la justícia, de l’equitat.
-Afegim que només ens queda l’individualisme que atempta, amb criteris de proporcionalitat econòmica, contra la propietat privada i dormirem tranquils.
Ferran Torrent. Judici final.
Rics i pobres, assassinats i robatoris. Justícia. Propietat privada. Solucions miraculoses cada quatre anys. Un té la sensació que la visió del món, que l’actuació en aquest món, cada vegada es guia més per percepcions individuals que relativitzen l’entorn a partir de les pròpies experiències, de la desconfiança i del cansament. Una paradoxa en el món globalitzat, o no.
Judici final em sembla la millor novel·la de la trilogia sociopoliticoimmobiliàriavital de Ferran Torrent. Si parléssim de pel·lícules de l’oest diríem que es tracta d’un western crepuscular: malgrat la certesa de la fi d’un cicle, malgrat l’escepticisme, malgrat que res ja no és ni serà com era, la vida continua; una darrera revifada. Morts o vius, el triomf o la redempció aparents dels antiherois, dels individus, abans que se’ls acabin engolint.
-Cap.
-Exacte, parlem d’un assassinat. ¿I robar a un o a un altre?
-El percentage. El dret lògic. Si tu mates un pobre i un ric, a tots dos els has llevat la vida, l’únic que no poden recuperar. Tanmateix, tu robes a un ric i encara li’n queda molt. Un jurat popular ho entendria. Així, doncs, diguem-ne que he robat en nom de la justícia, de l’equitat.
-Afegim que només ens queda l’individualisme que atempta, amb criteris de proporcionalitat econòmica, contra la propietat privada i dormirem tranquils.
Ferran Torrent. Judici final.
Rics i pobres, assassinats i robatoris. Justícia. Propietat privada. Solucions miraculoses cada quatre anys. Un té la sensació que la visió del món, que l’actuació en aquest món, cada vegada es guia més per percepcions individuals que relativitzen l’entorn a partir de les pròpies experiències, de la desconfiança i del cansament. Una paradoxa en el món globalitzat, o no.
Judici final em sembla la millor novel·la de la trilogia sociopoliticoimmobiliàriavital de Ferran Torrent. Si parléssim de pel·lícules de l’oest diríem que es tracta d’un western crepuscular: malgrat la certesa de la fi d’un cicle, malgrat l’escepticisme, malgrat que res ja no és ni serà com era, la vida continua; una darrera revifada. Morts o vius, el triomf o la redempció aparents dels antiherois, dels individus, abans que se’ls acabin engolint.
Una bona lectura en temps d’eleccions, i també després.
2 comentaris:
No em queda clar... així doncs, resulta que podem robar als rics??? o ho he malentés??
M'ho hauràs d'explicar millor
Podem robar als rics, shuggi, la qüestió és trobar l'equilibri entre el que té i el que li pots robar. A mi, com que sóc de lletres, aquest equilibri em resulta complicat d'establir... i a tu?
Però recorda que si matem un ric o un pobre no ens hem de trencar el cap, cosa que em tranquil·litza.
En fi, t'hauré de passar l'original perquè tu mateixa arribis a les conclusions que facin al cas.
Publica un comentari a l'entrada