18.5.07

clarificant

Suposo que els qui no som escriptors amb agent i editor i per tant no estem en els entrellats interiors del món del paper, no acabem d’entendre prou bé com funciona això de la Fira de Frankfurt. Aquests dies, però, llegint la premsa i algun bloc ens anem aproximant a la realitat real, que no se sap si és senzilla i es vol complicar o és complexa i es vol simplificar.

Entre la lectura de “La Vanguardia”, on escriptors en castellà i en català hi diuen la seva, i el darrer post de JC Girbés a Tirant al cap, la cosa sembla que em queda més clara. A veure si ho sé concretar:

1. La fira és un aparador internacional de la literatura catalana, i alguna cosa més.
2. La fira no ven els escriptors sinó les seves obres.
3. La venda de les obres dels escriptors no depèn d’ells mateixos sinó dels seus agents i editors, dels contactes que ja tenen i dels que puguin fer (no sé en quina proporció i m’agradaria saber-ho, però no m’és imprescindible).
4. La presència d’escriptors a l’aparador influirà mínimament en la venda (traducció i comercialització) dels seus llibres.
5. Quan algú diu que la fira permetrà el coneixement de la literatura catalana a Europa es refereix al fet que a partir dels contactes i contractes que es facin , algunes obres d’alguns escriptors catalans seran traduïdes i posteriorment llegides, en cap cas s’entén que els lectors alemanys entrin al recinte firal i surtin amb quatre o cinc llibres en alemany, menys en català, que els acostin a la nostra literatura.
6. La literatura en llengua castellana necessita menys els aparadors que la catalana. Qualsevol polèmica sobre si han d’anar uns o altres, i en quina mesura, té una importància relativa en l’expansió posterior de la literatura catalana traduïda.
7. El paper de la Generalitat catalana (quin protagonisme tenen els altres països de parla catalana en la fira?) a través d’alguna de les seves institucions no l’he aclarit del tot. Els polítics encara són més misteriosos que editors, agents i escriptors.

Em quedo de moment amb els set punts anteriors per intentar començar a entendre que és això de la Fira de Frankfurt. Espero que més endavant pugui arribar a endinsar-me una mica més en la qüestió.

Deixant de banda la fira i entrant en un tema que potser no toca en aquest post, crec tenir la certesa que la pervivència o expansió de la llengua catalana depèn molt més del que passi a l’interior de les terres on, en més o menys mesura, encara és parla la llengua, i que el paper de la literatura, aquí i allà, té més importància com a element cultural i de prestigi (de fora complexos i el que vulgueu afegir-hi), que no és poca cosa, que com a factor determinant en els dos aspectes que assenyalo més amunt –no cal insistir que els resultats seran el coneixement de la cultura i de la literatura traduïda, és a dir, mediatitzada. No sé si m’equivoco molt en tot el que dic, però estic disposat a rectificar; penseu que jo surto poc de casa i la meva visió és molt limitada.

Una nota marginal. Al bloc de JC Girbés hi ha uns quants enllaços sota l’epígraf “Escriptors amb bloc”. Desconec si la tria està feta només a partir d’escriure i tenir bloc o també es té en compte el fet d’haver publicat en paper. Dono per descomptat que es tracta d’autors de literatura de ficció... I parlant, parlant, m’adono que he sobrepassat un altre cop el límit que demana l’escriptura que s’ha de llegir en pantalla i no és convenient afegir, com m’havia proposat en començar, les respostes d’alguns autors a les preguntes següents:

1. ¿Ha recibido alguna propuesta institucional o privada para ir a Frankfurt?
2. ¿Qué espera de la feria?
3. Tiene que haber presencia de autores en castellano en la representación oficial catalana? (remarco oficial)

Va, em decideixo: les respostes de Porcel, que són curtetes, diàfanes i il·lustratives, i la meva dosi d’ironia, mínima:

1. No lo sé.
2. No lo sé.
3. No lo sé. (Mis respuestas reflejan escepticismo y fatiga).

Prou.

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Ja m'agradaria, tenir aquests problemes i que em fessin aquestes preguntes, he, he. Molt bé, les de Porcel.

Anònim ha dit...

Si el que llegeiges t'agrada, t'interesa o el que vulgues afegir... tant es si es més llarg, tu explica tot el que et surti!!

Una besada!

aiguamarina

Violant ha dit...

No sé però quan es tradueix un llibre crec que perd la forma en què s'expressen les coses, el llenguatge, perd la identitat d'alguna manera, per tant dubto que així coneguin la nostra cultura.

pere ha dit...

Ai, Júlia, t'agradaria però no podrà ser, de moment. En Porcel és un geni poc valorat, i no ho dic per dir.

Gràcies pel teu suport i la teva confiança, aiguamarina, i tampoc no ho dic per dir, et una de les velles amigues encara virtuals.
Vet aquí la meva besada.

Tens raó quan a la pèrdua que es produeix amb la traducció, violant. Encara que depèn una mica del traductor, la llengua -deixa’m ser modernista- mostra l'ànima. No obstant, la cultura arriba igualment, però aquest ja és un altre debat que algun dia podem encetar.

Tirant al cap ha dit...

Benvolgut Pere, em sembla que sí que has tret bastant aigua clara. Imagine que més a partir de l'article de La Vanguardia que no del meu apunt.
Em sembla importantíssima una de les conclusions que n'extraus, de tot plegat: "la pervivència o expansió de la llengua catalana depèn molt més del que passi a l’interior de les terres on, en més o menys mesura, encara és parla la llengua". Tan de bo l'enrenou de Frankfurt aprofite d'alguna cosa també en aquest sentit.
I, per últim, pel que fa a la "selecció" d'escriptors amb bloc, doncs la veritat és que no té cap pretensió d'exhaustivitat. Bàsicament són alguns dels blocs que consulte habitualment, res més...

pere ha dit...

Saps que passa, Tirant, que entre uns i els altres -sobretot la premsa d'informació general- em sembla que magnifiquem excessivament la importància del fet respecte la repercussió que tindrà en la realitat del país, però aquí, ja ho saps, som així.
L’al·lusió als blocs enlalçats era una petita broma: som escriptors els qui escrivim, prescindint del mitjà i el format, no sé si m’explico, perquè tinc la impressió que costa d’entendre.
Benvingut el meu bloc, i molt bona feina en el teu. Endavant!
I sí, es treu l'aigua clara d'algú que està en el món de l'edició i diu el que pensa.