25.5.07

interludi

Ai, estem a no res de les municipals i encara no ho tinc clar (és broma!). De totes maneres, a Barcelona la campanya és caòtica, incoherent, risible, encara més que el post que prevec que improvisaré. I encara més greu, tinc la sensació que es del mitjans no ajuden gaire a la coherència, a aclarir: excepte algunes excepcions, divaguen, barregen, confonen la part pel tot. Des de confondre Barcelona amb la resta del territori –TV3 la primera-, a voler fer-nos creure que per presentar-se a alcalde cal pertànyer a algun partit. Com és possible que en la majoria de pobles petits –posem fins a dos o tres mil habitants- només es presentin llistes tutelades pels partits parlamentaris? I els ciutadans, tan satisfets o insatisfets, que per al cas és el mateix. Com pot ser que encara no es demani, d’una manera majoritària, una limitació de la vida política activa en els municipis? Com és possible que no hi hagi una proposta de llistes obertes?

I l’esquizofrènia dels pronoms personals forts? Resulta que els partits, i els seus candidats, ens diuen nosaltres referint-se a la formació política a la qual pertanyen i en el mateix discurs nosaltres som els ciutadans que els votarem, els habitants de determinada població. Des de la perspectiva lingüística, és a dir científica –ciència lingüística?- la doble assignació no només grinyola sinó que no té sentit. I la confusió del jo i el tu que és aclaparadora aquest dies. Quan torni la normalitat només serà el jo que tu m’has concedit, però mentrestant és una constant amb què ells juguen i nosaltres participem. I si no participem no penseu que no deixem de ser nosaltres que firmem en blanc el que ells diuen que faran: noves idees a penes embastades que ens serveixin –els serveixen- per obtenir una calma exterior, que no interior, durant els propers quatre anys.

Mentrestant, els mossos, la nostra policia, que sembla que actua de forma poc professional, i això afecta tot el territori. És clar que als mossos encara no se’ls ha dotat dels mitjans per ser plenament professionals, i això afecta tots els partits parlamentaris. Però si –concretem aspectes tècnics únicament- s’han de pagar de la seva butxaca armilles antibala efectives i universals... I alguns que aquí es poden preguntar: armilles antibalala en el nostres país? Home, som normals o som catalans? Cal que concreti més detalls, d’aquests i dels altres? Que no té res a veure amb les municipals? Ah, és veritat.

Per cert, voleu que fem una excursió guiada pels pobles on s’han construït cases sense permís d’obres? Que això no té cap importància? Doncs no us contradiré, que els alcaldes no poden estar en tot. I a la fi, el dret a una vivenda digna, o dues o tres, és més important que qualsevol altra consideració. Sí, ja ho sé que això sí que té relació amb les municipals i amb el pobre exalcalde de G. que es va deixar gravar, la majoria són més llestos.

El que us deia, que avui ha sortit el que ha sortit. I que consti que per poc que pugui jo aniré a votar, dependrà més del meu cervell que de les meves cames. Desitjo que els qui no sou de Barcelona si no hi aneu sigui més per les vostres cames que per la vostra raó.

2 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

I és que sentint-los, encara et treuen més les ganes de fer-los el joc. Votaré, sí. Però que s'ho facin mirar ja. Fa molt de temps que l'alçada política d'aquest país és de pena. Potser és el que ens mereixem per ser tan tanoques.

pere ha dit...

Saps que em sembla que passa, veí, que tenim tantes ofertes diverses i tantes preocupacions individuals que rarament dediquem gaire temps al conjunt de la política que ens afecta i menys de forma conjunta. Per altra banda, les relacions directes amb les decisions dels polítics són pràcticament impossibles.
Sí, votarem.