dues interpretacions

Que curiós; no és que ja m’importi gaire, però l’estímul de la premsa -opinions de tots els colors, la lectura dels resultats en els pobles que conec de prop...-. em fan retornar a unes eleccions de les quals a la feina ja no en parla ningú. I no en vull tornar a parlar, encara que podria insistir en l’abstenció (res a veure amb aquesta idea exòtica del cansament a causa de l’Estatut, o algú de vosaltres no se n’ha refet?), que s’ha convertit en el motiu per excel·lència de molts articles i que em sembla que ha agafat un protagonisme excessiu o sinó que els ho preguntin als del meu poble (no al d’adopció), on ha votat més del 80 % dels censats. I com que no en vull tornar a parlar, us recullo un fragment de l’article d’avui de l’Antoni Puigverd a “L V”, que coincideix força amb el meu pensament, amb una part de la meva interpretació. Podeu llegir part de l’article aquí, i jo us en transcric una altra part, la final (la del mig corre a càrrec vostre), tot i que no veig clara la necrosi:

Los partidos políticos se critican mucho, pero por tonterías que al indiferente le importan un comino. No expresan tensión ideológica o sentimental sino pura competencia gremial. Los políticos catalanes expresan deseos infantiles. “Tenemos un sueño”, se desgañitaba el corajudo Trias. No es mi sueño –pensaba el votante-, es el tuyo. “Los socialistas tendremos una gran alegría en Tarragona”, afirmaba Montilla. Y a mi qué, pensaba el ciudadano. Tales argumentos gremiales producen algo más que somnolencia entre la gran mayoría de la población. Producen repelencia. Sueño con ser alcalde, me alegrará ganar. ¡Y a mi, qué!
La obscenidad con que los partidos expresan sus deseos gremiales ha aumentado con el tripartito. No por maldad intrínseca, sino porqué son más a repartir. Sobra obscenidad, falta tensión de fondo. En un país tan frágil como el catalán, la abstención producirá necrosis. Habrá que esperar que la cosa se pudra. No reporta la historia muchos casos de cirujanos que, ante la constatación de su propia necrosis, tuvieran el coraje de practicarse la amputación.

Antoni Puigverd: “Una democracia que sabe a verdura de hospital”

I un fragment diferent, hemeroteca de l’hemeroteca. En aquest cas un aspecte de la visió que, des de fora i en termes generals, es refereix a tot l’estat.

La dreta espanyola ha aconseguit una victòria curta en les municipals enfront dels socialistes de José Luís Rodríguez Zapatero, en unes eleccions que han estat considerats un test per al Govern socialista deu mesos abans de les eleccions legislatives de març de 2008. al mateix temps, les eleccions s’han vist pertorbades pels separatistes bascos.

“Le Figaro”

Deixant de banda que és un test a massa llarg termini, jo hagués acabat dient que els separatistes bascos s’han vist pertorbats per les eleccions. La qüestió de l’òptica i el punt de mira hi té molt a veure en les interpretacions.