14.5.07

incomunicació virtual

Ja us podeu imaginar el mono que en el meu cas suposa estar virtualment incomunicat durant tres dies, des del divendres a migdia fins aquesta tarda. Us explicaria les vicissituds del procés si no fos m’allargaria excessivament. En fi que sembla que ONO ha canviat de proveïdor d’alguns serveis i el fet ha estat traumàtic per alguns usuaris: un vell conegut que trobo al Bonpreu, la meva veïna... Intentar esbrinar què passa a través d’un món de subcontractacions, telefonistes xilens que m’atenen des de València, tècnics que em vénen a casa però que tenen un camp d’actuació limitat, etc., és impossible. Espero, com a mínim, que em descomptin de la propera factura les trucades i la part proporcional de la manca de servei.

Més tard penjo alguna coseta, que no sé com heu pogut viure sense llegir-me. Ara vaig a fer una volta, a veure que heu dit vosaltres.

6 comentaris:

Xurri ha dit...

Doncs si que et trobàvem a faltar, si, tot i que jo et feia de cap de setmana, que de vegades desaparèixes en festiu.

Júlia ha dit...

Ja m'estranyava, la teva absència. Aquests vicis, els tenim tan arrelats, que no podem viure sense, ja, he, he. Fa poc parlaven en un diari de l'adicció als blogs com d'una mena de malaltia...

Hanna B ha dit...

em tenies estranyadíssima pere... no sé si agraïr una miqueta a ono la treva (bromaaa...)
torna aviat i en condicions, i si calen signatures per fer pressió avisa.

jaka ha dit...

Ai, aquests sevidors !!!
El Ono s’ha convertit en MONO ?

=;)

Anònim ha dit...

aiiisss, jo també et feia fora de cap de setmana...
i per tant no et vaig poder dir que en tinc un altre...
i que si mires el diari de tarragona potser m'hi trobaràs...
catxis, la incomunicació és pitjor que la falta de temps... (o és al revés?)

-quan acabi la campanya te l'enviaré per mail-
un petó i mil si cal
mar

pere ha dit...

Gràcies, xurri, i jo a vosaltres.
Sí que he anat de cap de setmana, que podia fer a casa sense Internet? De fet, tenia comunió (bé la tenia ell: una hora i mitja de ceremònia: com s'aprofiten).

El que no sé, Julia, i si és malaltia o remei, suposo que una mica de tot, de manera que, de moment, no aniré al metge.

Ostres, Hannab, em pensava que tu estaves més aviat "desconnectada"... Torno i t'imposo penitència per la broma. Gràcies.

Ja tens raó, jaka. Per cert, tu darrerament estàs molt "fotogràfica" i poc xerraire. Ja m'agrada, ja, però...

És increïble (i merescut), mar. Les meves felicitacions.
(Recorda't que quan estiguis ben situada, políticament parlant... Sí, sí, encara)
Petons.