Prop de les tres de la matinada del divendres 13, solca el cel un estel fugaç (fugint de qui? destí de qui? senyal de què?) que es desfà prop de la línia de l’horitzó sud: un instant de colors canviants - potser un blau-blanc?-. Desentrenat com estic en qüestió d’estrelles, no recordo a temps que calia demanar un desig. De totes maneres, és dubtós que els desitjos tinguin caràcter retroactiu ni que es pugui demanar allò que encara no se sap que es desitja.
4 comentaris:
Llàstima! Divendres a la nit, un parelld 'hores abans, jo també mirava al cel i pensava: quan acabaran aquests pestas de hiphoperos?". Els retroactius potser ens els serviran en la propera vida i els que encara no sabem que desitgem, també.
En fi, que sembla que em dius que no trobarem la resposat en el cel. M'ho temia, però...
ahir en vaig veure dos.
vaig estar lenta de reflexes, no vaig encertar a dessitjar res...
Vas veure dos estels i no vas aprofitar el segon...? Imperdonable. A partir d'ara estarem preparats.
(des d'avui fins al 24 d'agost podrem veure les perseides -màxima activitat entre el 12 i 13 d'agost-)
Publica un comentari a l'entrada