Fins que no arribi el moment del definitiu reconeixement mundial i de l’esclat turístic consegüent, els residents a la ciutat –els de fora també hi sou convidats- podrem assistir a la gestació del fenomen, a peu o en bicicleta (estic segur que l’invent del bicing tenia aquest inconfessat propòsit), pels carrers tallats de la ciutat, convertits en un gegantí escenari. Algun dia, en el futur, alguns podrem dir: jo hi vaig ser, jo vaig veure el geni, jo em vaig agenollar en la seva presència, jo vaig ser testimoni del principi de la nova era. I només aquestes paraules ens obriran totes les portes i pel sol fet de pronunciar-les ja ho tindrem tot pagat (serà més que ser només català), i ens voldran tocar la roba per si s’encomana una espurna del misteri.
Mentrestant, però. viurem el dia a dia. Manifestarem que no recordem que cap diari fins ara hagi dedicat dues pàgines, mapa inclòs, a detallar els dies i les hores en què s’organitzaran els embussos de trànsit amb motiu d’un rodatge i trobarem a faltar que l’Ajuntament no hagi tret un extra de la seva revisat per donar oficialitat a l’esdeveniment. I, quan arribi el moment, jo, acabat de dutxar i amb roba de turista i cara de babau, intentaré passejar el dia 12 per la Rambla de Catalunya, entre Aragó i Consell de Cent, entre les 11 i les 5; o el dia 13, per la vora de la Pedrera, entre les 2 i les 6. I de tant en tant faré un saltet per sobresortir d’entre els altres babaus, a l’espera que la càmera es desviï per un instant i la presa sigui bona i la meva imatge quedi per sempre més fixada en l’Eixample de Woody Allen.
De la pel·lícula ja en parlarem en el seu moment, que no crec que ara tingui cap importància. A més, de pel·lícules d’en Woody ja n’hem vist moltes i n'esperem moltes més.
P. S. Sembla que avui els dels PP i els del PSC, s'han tirat els plats als crits de: Provincians! Obsolets! Quines coses de discutir...
8 comentaris:
Els talls de carrers amb qualsevol motiu, amb menyspreu absolut als mortals anònims que hi residim és massa freqüent i escandalós.
La cosa de l'Allen ja clama al cel, la veritat. Quin món de mones.
Jo m'hi atansaría si servís per fer nosa a algú que jo me sé... senyora no es posi aquí, silenci, siusplau, etc... si ho fan... el que sigui, és per que n'hi han molts que callen i ho permeten...
Trobo molt més insultant i molest, ja ho sé, jo sóc una vianant abans que res, les taules de les terrasses invaint la borera, les motos aparcades com els hi rota i tantes altres coses que podría anomenar... però us en feu l'idea oi? i per sort, no son afortunats amb aixó només a barcelona, els pobres d'altres poblacions, també en poden gaudir!!!! visca, anem en fila per les voreres i anem amb el cotxe sota el braç doncs, i cantem, agermanats anirem caminant, sota un cel ben blau, joios himnes resonarant, d'amor... i de pau.
Estava inspirada :) besetssssssss
Deixeu que el geni treballi, coi! Que li paguin el que sigui!! Què diu l'Albertito del PP? Shhhh...silenci, a callar, que es filma! :)
p.s: Visca en Woody Allen.
Litus del cafelitus.
L'altre dia em vaig colar al rodatge de la Barceloneta, a la platja!!! Estic encantat. Amb sort sortiré a la peli i tot.
Doncs ja no seràs anònim, anònim...
La gràcia, Júlia, és que els diaris, a diferència d'altres talls, ens avisen per si volem augmentar la congestió.
No cal que et digui l'enrenou a favor i en contra als mitjans, i les argumentacions. Quin món de mones!
Quanta raó tens, aiguamarina. A mi, que sóc bàsicament un vianant i usuari dels transports públics, també m'emprenya la ultrautilització de les voreres amb aruments peregrins i silencis culpables. I no confessaré aquí les meves represàlies...
És clar que cal deixar treballar en Woody, i els altres. Quant a que li paguin, tu ho has dit, jo amb l'entrada el dia que vagi a veure la pel·lícula ja hauré fet la meva contribució, encara que em sembla que això no cola a l'ajuntament.
Estic quasi segur que jo també sortiré, però a la Pedrera. En fi, demà quan vingui a sopar a casa potser li demanaré un paperet, però no vull abusar, que els amics no estan per això.
no l'aguanto, al Woody Allen. Em treu de polleguera. Qué es pot esperar d'un individu que passats els 50 deixa la dona per anar amb la filla adoptiva - menor d'edat, by the way. L'hem d'aplaudir, aquest exemple de conducta pederàstica, neuròtica i autocomplaent? Jo no.
En conseqüència em treu de polleguera aquesta servitud i adoració institucional injustificada, que sembla que tots anem escombrant davant seu. No vull ni pensar els diners que se li donaran i que no estaran disponibles per a altres coses - aquest cop sí - necessàries.
Ai, que m'indigno!!!!
Passi el que dius de Woody Allen sobre gustos sexuals o espirituals, que no discutiré en públic, però la majoria de les seves pel·lícules em continuen agradant força.
Una altra cosa ben diferent és la servitud institucional i les misèries diverses que crec que comparteixo plenament amb tu i que per més explicacions que em donin em sembla que no colaran.
Publica un comentari a l'entrada