regals

Fa uns quants post us copiava una carta d’agraïment en què Alfons el Magnànim agraïa un còdex que li havia regalat Cosme de Mèdicis perquè “contenia el saber” i “augmentava la seva dignitat i la seva fama”. Alfons el Magnàim valorava haver rebut un regal que s’adeia amb la seva personalitat, amb la seva visió de la vida, amb allò que ell considerava que havia de ser propi d’un monarca modern. Cosme de Mèdicis sabia a qui feia el regal.

La M. torna de La Réunion, una illa francesa on es compra i es ven amb euros i que en rep de la C. E, perquè les coses no van exactament com han d'anar, situada a l’est de Madagascar, i ens porta un present en espècies, a saber, i tal com indiquen els papers de les bossetes: citronelle, canelle, safran, coriandre, poivre sec, carry.

La casa ens agafa una olor de menjar oriental que ens encanta -tampoc no cal abusar-ne- i ens transporta a paratges remots que desitgem visitar, per molt que alguns diguin que el Raval o algun altre barri n’és un bon succedani. La M., que de tant en tant fa una escapada africana, sap que li agraïm el regal, perquè ens el porta ella i perquè ens agraden les espècies.

Deixant de banda les magnituds econòmiques, hi ha bàsicament tres tipus de regals: els que es fan pensant en la persona que els rep, els que representen la persona que els fa, els que es fan per quedar bé, perquè toquen, perquè és una mena d’obligació motivada per causes múltiples, però que no responen a cap dels dos primers tipus. Hi ha regals humils que agraeixes de cor perquè indiquen que s’ha pensat en tu, que qui te’ls fa et coneix: un llibre, una baralla de cartes de Mongòlia que s’afegeix a la teva col·lecció... Hi ha regals que agraeixes perquè representen la persona que estimes i t’agrada allò que aprecia, fins i to quan penses que és un desastre triant regals. Hi ha regals que et fan pensar que la persona que te’ls ofereix t’està prenent el pèl perquè no se situen en cap de les dues categories anteriors.

Llegeixo avui una postal de Joan Salvat-Papasseit (aquests dies estic amb la seva Obra Completa), malalt de tuberculosi i allunyat de la família en un procés de curació impossible, adreçada a la seva filla Salomé, tan petita que encara no sap llegir:

Les Escaldes, 10 abril 1922

Estimada Me:
El papa aviat farà un mes que és fora de casa. Quan rebis aquesta postal l’estarà a punt de fer. Però aixís tindràs papa, i un mes passa aviat. Despés passaran tots i ja estarem ben bé, i no us deixaré més i viurem ben contents veient com tu i la Núria feu forces coses maques, sobretot, fer-vos grans.

Joan, papa

En Joan regala una postal a la seva filla, però el de menys és la postal, el que realment importa en aquest cas és la persona que el fa i la persona que el rep, i la comunicació entre els dos. Fins i tot els millors regals possibles, els que apreciem més, són insignificants *, si no comporten una comunió d’algun tipus entre qui els fa i qui els rep.

* D’acord, em veig en l’obligació de dir que no m’importaria rebre un àtic a Vallvidrera, però afegeixo que tampoc no tindria cap interès a saber qui és el meu benefactor o benefactora anònim. És clar que un àtic a Vallvidrera no me’l regalaria qualsevol...


P. S. Em tempta fer una escapada a La Réunion o potser a l’arxipèlag caribeny de Gaudalupe, on diuen que encara ... A hores d’ara ja hauria d’haver planificat les vacances exteriors.