30.7.07

melodies

Una pausa d’encara no quatre dies a l’espera de dies més curts però de temps més llarg. Quatre dies de llevar-se quan el sol ja comença a senyorejar i els matiners tenen la feina feta. Quatre dies d’anar a banyar a la Gola, on les gavines semblen coloms i s’atreveixen a fer vols de reconeixement i a planejar suaument per picotejar les restes deixades per turistes i autòctons en aquest delta del Ter que, més petit, més casolà, recorda en tantes coses el de l’Ebre; al fons, el botó de roda planià sobre el qual giren els empordans, ara amb vent de llevant durant el dia i amb tramuntana, també suau, a la nit.


















Tarda a l’Escala, anant cap a la mar pel carrer on una placa en una casa amb un pati secret ens recorda que va viure Víctor Català o la Caterina Albert i Paradisi, que des del darrer pis devia contemplar el Montgrí, llunyà i proper, i també la mar, a tocar, però potser més llunyana que la muntanya: solituds del capvespre amb el sol baix que traça una ratlla que no se sap si és meta o frontera. Al final del carrer –alguns en dirien el principi- una cobla immòbil, record o ornament, haiku o tanka, no pot competir amb el soroll amortit de les ones ni amb “els pajaritos” –encara?- d’un músic romanès que amenitza amb el seu acordió el sopar de menjadors de paelles i macarrons i bevedors de sangries vinguts d’arreu d’Europa.





















Tardes de Torroella –el castell omnipresent- , on els músics assagen el concert de dintre d’una estona o de la nit. A can Quintana, Joan Francesc Mira disserta sobre “Almansa 1707: després de la batalla” mentre mandrejo a l’ombra concertant un sopar. A la nit, a l’església, “La festa de l’arxiduc” (el concert ens permetrà conèixer músiques de compositors de gran nivell relacionats amb la casa d’Àustria): tampoc no hi sóc present. L’endemà, a la plaça de Pere Rigau (la del peix), Javier Vaquero (Baquero al programa) Group presenta la seva música, entre el flamenc i el jazz. Mitja plaça l’ocupen les cadires disposades pel concert, l’altra mitja, les taules del bar. Darrere l’escenari es poden veure les caixes de fusta de fruites i verdures de la botiga de la cantonada; darrere les cadires, una corrua incessant de gent que va i ve per un dels carrers més transitats del poble; pel carrer del costat, el moviment és més discret. Javier Vaquero va desgranant les melodies del seu disc El sol y la luna mentre la gent s’aixeca i s’asseu, xerra i beu, s’atura i continua el seu pelegrinatge de vacances. A diferència del que em passa a mi quan en la meva feina observo que el públic no està atent, els músics no semblen perdre la concentració en cap moment. Tant en el seu cas com en el meu, el públic no ha de pagar entrada per escoltar-nos: les institucions se’n fan càrrec del nostre sou. En fi, que us deixo amb unes quantes notes de la seva Mediterranea que us recordaran els soroll de les onades o el d’un mercat: a la fi, la nostra mar té una mica de tot.




Més tard, com cada nit, inevitablement, volgudament, una mica de Pla.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon estiu, pere, i bona calma!

Anònim ha dit...

Tinc ganes de trepitjar sorra i onades, però aquest estiu no pot ser, per això gràcies per portar-me una mica de vacances amb aquest post... ho he viscut, fins hi tot sento la suau tramuntana...
Bones vacances Pere !!!

=;)

miquel ha dit...

Gràcies, gemma, igualment; encara que això de bona calma... ;-)

No em diguis que no et podràs escapar ni una miqueta, jaka, per trepitjar sorra i capbussar-te en alguna onada suau. Mira que si encara he de venir a buscar-te...
Gràcies a tu per venir a compartir les meves vacances que ... no dic res més ara... (massa punts suspensius, oi?)

Anònim ha dit...

Hola Pere, soc Javier Vaquero, de casualitat hem trobat el teu blog, amb aquestes paraules màgiques que evoquen la Mediterrànea, la descripció poética del concert i la plaça,...

M'ha fet molta il·lusió trobar aquest comentari i també la gravació de la cançó "Mediterranea", m'agradaria molt poder tenir una copia del video si pot èsser, que me la podries fer arribar?

Moltes gràcies, m'agrada molt el teu blog

miquel ha dit...

Quian sorpresa llegir-te aquí, Javier.
Gràcies per les teves paraules.
Intentaré fer-te arribar el vídeo, però el meu correu es comporta com una cafetera vella amb segons quins arxius.
Per cert, avui he anat a "Barceló" a comprar el teu disc i encara no el tenen.
Un plaer haver-te (haver-vos) escoltat.

Anònim ha dit...

Si vols poden quedar a Barcelona un dia i si tu em donas el video, jo et regalo el disc, que et sembla?

miquel ha dit...

Javier, és una interessant proposta; et responc a través del que suposo que és el teu mail, si no t'arriba, a la dreta del bloc tens el meu clicant a la bústia groga.

Anònim ha dit...

Ara mateix tinc el e-mail inactiu, però en breu ho tindré actiu, i ho miro.

Espero que puguem fer un canvi de CD's, moltes gràcies.

Com mola Torroella, eh?, es un poble màgic.

Anònim ha dit...

Javier, fins a final d'agost les meves connexions seran escasses (vacances). Fins al dia 12 (després ells també fan vacances)tens un DVD amb al teu nom a la Bodega Tiurana (el tenen el Cinto o l'Alícia), al carrer Provença, entre el Passeig de Sant Joan i Bailén -just al costat de la línia groga o la línia blava (allà tinc un altre nom).

Bona gira!?