12.7.07

reflexos i anònims

-Imagini’s uns cinta transportadora al final de la qual hi ha un forn enorme. I a la cinta transportador hi ha llibres. Totes les còpies que hi ha al món de tots els llibres que li han agradat a la seva vida. Tots alineats. Jane Eyre. Villette. La dama de blanc.

-...I imagini una palanca amb dues posicions, ENCÈS i APAGAT. Ara la palanca està en apagat. Al costat hi ha un ésser humà amb la mà a la palanca. Està a punt d’aixecar-la i vostè ho pot evitar. Té una pistola a la mà, només ha de prémer el gallet. ¿Què fa?

[...]

¿I els meus sentiments? Quina vergonya. Perquè havia mentit. Per descomptat que estimava més els llibres que les persones. Per descomptat que valorava Jane Eyre més que l’estrany anònim que tenia la mà a la palanca. Per descomptat que un Shakespeare valia més que una vida humana. Per descomptat. A diferència de la senyoreta Winter, jo m’havia avergonyit de dir-ho.

Diane Setterfield. El conte número tretze. Editorial Empúries.


És difícil saber fins quin punt la realitat supera la ficció o és a l’inrevés. Tampoc no és fàcil establir qui menteix. Fins i tot hi ha qui menteix sense adonar-se’n.

(allà on diu llibres es pot escriure el que més convingui)

4 comentaris:

Xurri ha dit...

Per llibres igual no (jo no sóc tan bibliófila), però crec que tothom té alguna cosa que, posada sobre la cinta, els faria prèmer el gatell.

Haig de trobar una còpia del conte número 13.

Per cert, m'intriguen les teves repetides referències a la mentida...

pere ha dit...

Em temo que és com dius, xurri. Els personatges anònims sempre són secundaris prescindibles. La qüestió és: què ens faria prèmer el gallet? No s'hi val a posar persones a la cinta.

Una còpia del conte número 13? El real o el de ficció?

Sempre em pesques. Aquesta vegada la referència a la mentida té relació amb el personatge i amb general amb els personatges que menteixen directament o per omissió per covardia, per por. De totes maneres, la idea és que sempre mentim, per incapacitat de dir la veritat o també per omissió, de vegads per desconeixement d'un mateix. Mentides innocents, potser doloroses, però que no tenen res a veure amb les mentides que pretenen influir sobre els altres.

Xurri ha dit...

mmm... a la primera millor no contesto. A la segona, una còpia del llibre - la que vaig regalar per sant jordi i em temo no ha estat llegida.

Sobre aquest bloqueig que ancora les veritats a algun filtre que no les deixa sortir... curiós. És cert, que sempre mentim. Per incompetència per transmetre, per recel, per por o cortesia. Mentim per sistema i sempre. Però generalment no és aixó al que anomenem mentida.

Ja veig que en realitat fa dies que parles de mentides, però no deu ser de les convencionals. O si. Ja ho xerrarem.

pere ha dit...

A la primera, llàstima. A la segona, no sé si llàstima, a tu no sabria si aconsellar-te'l. A mi, m'ha resultat de lectura molt irregular.

Segur que ho xerrarem, o no, per què em de mentir :-)?