2.7.07

lluna d'estiu

-En eixint –vaig dir- la llum, haveu d’ésser al meu costat.-
Puntual la lluna em troba, i es debades ma fadiga.
Perquè jo visc a la plana, on la lluna fa aviat,
mentre que ell viu a les serres, on la lluna encara triga

Josep Carner. “La cita mal reeixida” (anònim, s. XV), dins Lluna i llanterna.


Estic a punt de marxar de la vora de la mar en aquest 30 de juny de 2007, quan veig que la Lluna s’alça enrojolada a l’horitzó. Són, si fa no fa, les deu. I ha acudit puntual a la primera cita de l’estiu, tot i que jo havia deixat el calendari a casa i ja no recordava l’hora de l’encontre. En el passeig, les digitals apunten i la immortalitzen -resultats incerts-, però la Lluna, que és de tots, és nomes meva.

Més tard, ja a casa, el carrer desert en hora d bruixes, surto al balcó –el semicercle de l’esfera celeste li ha canviat la cara i està més pàl·lida-, em contempla distant. No li ho permeto. Agafo el Photoshop i la recordo com fa unes hores. Reiniciem la conversa interrompuda. Viure a la plana o a la serra , avui, no té cap importància: el temps i el lloc és una cosa del passat.


L’estiu és llarg i no en faltaran converses plenes, creixents o minvants, fins i tot noves.

6 comentaris:

aiguamarina ha dit...

Sembla una foto dedicada :)

I si no ho és, segur que se'l farà una mica seu el post.

Besets.

( per a tu també Albert )

Albert ha dit...

pere, m'has tret la foto del pensament!

(amb permís de pere: aigua, et segueixo, encara que no digui massa res.)

Xurri ha dit...

Ostres, per molt que diguis photoshop, quina foto més bona!!!!

pere ha dit...

Les fotos sempre són dedicades, aiguamarina. En aquest cas a totes les bruixes, negres i blanques i de tots colors que viatgen a la llum de la lluna.

El que et deia , Albert (i insisteixo en les bruixes).

De veritat, xurri? De fet, només es tracta de retallar i enganxar (la bruixa no és meva... i quina insistència en les bruixes...)

aiguamarina ha dit...

Si et dic que no había vist a la bruixa, fins que no ho has dit... no em creuràs :)

Petons

pere ha dit...

Et creuré. Ja saps com són les bruixes, tan aviat hi són com desapareixen, i aquesta té vida pròpia.