7.7.07

el quadern groc

“...on dos homes es trobaven, l’un al darrere de la cantonada de la casa, i al passar l’altre, li va donar una garrotada tan forta que va caure desplomat a terra...no va poder pronunciar ni una paraula...”

“... de la branca de l’olivera penjava un embalum que semblava una persona. En acostar-me vaig poder comprovar que era una dona, ja cadàver... A sota de la suïcida, un paper escrit en llapis deia: “No se culpe a nadie de mi muerte, lo hago por estar embarazada. Lola.”


Dos fragments d’anotacions d’un dietari atípic. Fa pocs anys, entre papers i llibres i andròmines diverses, vaig trobar una llibreta de tapes dures brutes de pols de pintura groga que no havia vista mai. Els textos corresponien als anys 43, 44 i 45, en la immediata postguerra espanyola i quan encara a Europa es lliurava la darrera gran guerra. Anotacions amb cal·ligrafia perfectament llegible i elegant en tinta negra, amb una prosa distant, pràcticament sense adjectius, amb la intenció de reflectir la realitat sense que hi tinguessin cabuda els sentiments personals. Hi ha noms de persones, dates, topònims... que permeten reconstruir d’una manera precisa una part de la realitat d’aquella època des d’una altra perspectiva.

Cada estiu, en posar ordre al paperam de casa, em torno a trobar el quadern escrit anys abans de néixer jo. Al principi pensava que podria escriure una història –o moltes històries- a partir dels apunts. Sé, però, que no ho faré mai, i que la llibreta passarà a altres mans que si la llegeixen ja entendran menys el contingut o, el més probable, anirà a parar a les escombraries i amb el temps es convertirà en pols.


Em sap greu.

7 comentaris:

Xurri ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xurri ha dit...

I tant que sap greu... realment vols dir que no?

Francesc Puigcarbó ha dit...

jo ho provaria, vindria a ser una mena de reconeixement a qui el va escriure,i en certa manera pel que dius un acte jurada d'un temps i d'unes circumstàncies.

pere ha dit...

No ho vull dir, però em falta el do de la imaginació. i la paciència i la constància. No s'hi pot fer res.

No saps com m'agradaria, francesc, però sé que no serà. I no saps quin greu em sap.

Júlia ha dit...

Quants misteris, al quadern... m'has deixat intrigada, a veure si serà una estratègia editorial, he, he.

El veí de dalt ha dit...

Noi, si aqu� tens un material literari de primera! Que fas desperdiciant-lo?

pere ha dit...

Em temo que no et faré la competència, Júlia, tot i que en aquest cas ja m'agradaria.

És veritat que tinc un bon material, veí, no t'imagines fins a quin punt; però jo sóc incapaç de novel·lar: ningú no és perfecte.