adaptació

-... Dictaminamos que en sus trazos se apreciaba claramente su adicción a la cocaína.
[...]
-¿Si modificamos nuestra caligrafía, modificamos nuestra personalidad?
-Podemos modificar nuestra grafía y con ese esfuerzo y en ese proceso mejorar nuestra personalidad. Con determinados ejercicios, depuramos algunos de nuestros defectos al hacernos conscientes de ellos tras analizar nuestra letra y al tratar de corregirla.
-Por ejemplo
-En nuestra grafía se manifiestan la capacidad analítica y de síntesis, la creatividad, la concentración, el talante proactivo o pasivo, el optimismo o la melancolía y muchos otros trastornos emocionales o afectivos.
-Puede ser más precisa?
-Por ejemplo, el análisis de cómo escribe usted la tilde (el gorrito) de la t nos permite deducir su fuerza de voluntad y también si tiene usted un trastorno volitivo.

Diu la Montse Perelló (grafóloga i grafoterapeuta) a “la contra” de “La Vanguardia” d’ahir.

No m’estranya que la gent hagi optat per escriure en ordinador i que cada cop es mostri més refractària a mostrar les seus paraules escrites en llapis, bolígraf o ploma. No és tracta d’una qüestió de comoditat, de rapidesa, de correcció automàtica... -tothom sap que escriure manualment és més ràpid i eficaç-, sinó del convenciment que qualsevol fragment de la teva cal·ligrafia pot mostrar la teva intimitat, els teus desitjos, els teus defectes... d’una manera que ni el narrador omniscient més agosarat s’atreviria a manifestar sobre els seus personatges.

Escrius una simple t i l’expert ja sap com funciona la teva voluntat; fas la lletra una mica pastosa i l’especialista bo –i els bons especialistes mai no ho confessen tot- detecta no només si ets addicte a la cocaïna, sinó si la droga prové de Colòmbia i ha arribat amagada en una maleta de pell de cocodril a l’aeroport de Barcelona; et cau una goteta insignificant de saliva sobre una e oberta i aquest mateix expert, sovint camuflat, té la seguretat que la cervesa que t’has begut –saber la marca és cosa de principiants i químics- l’has compartit amb la veïna del 3r. i que tens plans de futur respecte l’esmentada veïna; aquesta lleugera obertura a la part superior esquerra de la o indica que fas el llit dia sí dia no. En fi, que res no li escapa a l’expert, i cito exemples banals perquè ningú no s’espanti.

De totes maneres, ja heu vist que no passa res, no cal que desitgeu haver nascut en una civilització precal·ligràfica o que feu la promesa de cremar tots els llapis que teniu. De la mateixa manera que si no us agrada algun tret de la vostra cara o del vostre cos, podeu fer-vos una operació d’estètica, si no us agrada la vostra personalitat, si desitgeu deixar algun vici, si aspireu a la perfecció, només cal que canvieu la lletra; això sí, sota les indicacions i la vigilància d’un expert, només faltaria que sense el seu assessorament us decidiu per una obertura a la dreta de la o i ja no tingueu mai més ganes de fer el llit o que el canvi dels trets de la a us facin enamorar del veí del 1r que és més pesat que el plom o que la lletra semipastosa (veure el llibre de Crepieux publicat a l'editorial Ariel) us creï una addició al tabac que com tothom sap, és molt pitjor que qualsevol altra addicció.

La veritat –fora bromes- és que a mi no em disgustaria millorar la lletra. L’únic que em sabria greu d’un tractament cal·ligràfic personalitzat és que em desapareguessin alguns dels trastorns emocionals i afectius que m’acompanyen. Em sabria greu deixar de reconèixer-me i haver d’obrir un bloc nou perquè aquest ja pertanyeria a un altre. No sabeu la mandra que em faria haver de començar de nou per segon cop.

Ah, sí, m’ho deixava. Aquí va la meva te: