El dimarts vaig llegir una article de Josep Maria Sòria que parlava dels inicis “litúrgics” de la diada. No us reproduiré l’escrit, molt documentat en la seva brevetat, però em fa gràcia poder afegir una altre article més vell (sempre em queda alguna revista endarrerida per anar fullejant) que parla sobre el tema de manera més directa. L’he extret, com el que vaig fer servir l’altre dia, de “La Mainada”, en aquest cas d’un exemplar de 1921 que reprodueixo escanejat, perquè un dels aspectes més interessants és la informació gràfica –òbviament molt deficient, com podeu veure si cliqueu sobre les imatges. He dividit les dues pàgines de l’original en quatre fragments per facilitar-ne la visió.
En fi, aquesta és una de les coses que m’agrada dels blocs: que podem escriure i publicar el que ens sembli, prescindint de la seva comercialitat, per pur plaer de compartir aneu a saber amb qui, saltant les normes que diuen que s’ha de concretar el títol de l’article o el lloc on fou publicat (em refereixo al de J. M. S.) o qualsevol altra norma.
5 comentaris:
Ets un crak! Passa't pel blog que t'he deixat un regal fet amb el cap i el sentiment. M'encanta llegir el que escrius!
Com deia la cançó, mirant les fotos 'tot són homes, no hi ha dones, els hi fa vergonya entrar...'
Gràcies doblement, Roser! Quedo tan aclaparat que no sé que més afegir.
Per mi, Júlia, que algunes dones es van disfressar, encara que, la veritat, se sap que les dones sempre prefereixen rebre flors que regalar-ne, sobretot si són tallades.
Genial, aquest tros d'història!
Ja ho veus, veí, com comencen les tradicions (modernes):-)
Publica un comentari a l'entrada