No negaré que jo, com alguns de vosaltres, i encara que no ho hagi dit gaire explícitament, fa temps que penso que no estaria malament que algunes de les coses que escric aquí i que poden llegir milions de persones -al menys totes les que entenen el català- apareguessin en paper. En el fons no sé si aquest desig el motiva la desconfiança envers la durabilitat del mijtà virtual o la discutible seriositat del lloc gratuït que m'acull, o potser és una qüestió del prestigi de la edició impresa que fins i tot busquen els més aferrissats defensors dels blocs; no crec que sigui la possibilitat de fer uns calés extra, però no ho descarto. Bé, que em sembla que aspiro a la immortalitat.
Sigui el que sigui, el cert és que els darrers mesos he fet -i han fet- algunes gestions per tal d'aparèixer en el mètode tradicional d'expressió; i vet aquí que al final els resultats aconseguits m'han acabat sorprenent, han sobrepassat les meves espectatives. Avui, dia 28 de desembre, puc dir que tinc poques ofertes encara per concretar però aparentment prou consistents perquè pugui avançar alguna cosa. Sorprenentment la possibilitat que sembla més perfilada és la que m'ofereix l'editorial Planeta. Encara em queden alguns contactes en l'empresa dels Lara i un d'ells, amb qui em trobo irregularment, m'ha avançat -no concretaré gaires detalls, que tampoc sé- que tenen pensat iniciar dues col·leccions a principis de primavera; una d'elles, del que es podria anomenar literatura alternativa (el titol de la col·leccio, de moment, és “Alternatius” o bé “Desintegrats” -encara en període de reflexió-), pricipalment a base de material aparegut a internet. En T. m'assegura que es tractaria de publicar una selecció de 150 posts aproximadament (per què no més?). L'edició seria segurament bilingüe i no tenen clar si publicar-me en el número dos o tres. Bé,queden molts detalls a perfilar i no m'atreveixo a afegir res més, però no m'he pogut resistir a fer un petit avançament de la situació, perquè segur que compreneu que estic força il·lusionat amb el projecte.
Estic també en tractes amb dues editorials més, encara que les converses van molt més endarrerides i, la veritat, no em sembla que puguin igualar les condicions i la notorietat que aconseguiria amb la Planeta, així que de moment no diré res. Espero que a finals de gener, si tot va bé, us podré avançar una informació més consistent; fins alehores callaré com un mort, no sigui cosa que parlar massa em dugui mala sort. I potser ja he parlat massa.
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
Fa 4 hores
16 comentaris:
ÔÔ
Et remeto al meu bloc.
:P
Si avui no fos vint-i-vuit de desembre...
En Ramon m'ha tret les paraules dels dits...
Malgrat ser el dia que és, et dono un vot de confiança i espero que quan siguis al paradís et recordis dels bloc-pedadors i les blog-pecadores i els ajudis amb la teva influència. Fins i tot, mira, si pagues bé, podem fer de 'negres', no pas a l'estil Josephine Baker sinó a l'altre.
ai, que he estat a punt d'empasar-m'ho!
no era anònim era jo, la júlia, se m'ha passat...
Osti, tu, quina sort, espero que recordis els col.legues i facis la caritat de convidar algú més a fer un llibre obert... Innocent jo? No pas, de tu m'ho crec tot!
Uis... jo m'ho crec perquè sóc molt innocent i m'ho empasso tot.Tant de bo no sigui cap broma, i hagis tingut tanta sort.
El temps... sí, és un invent dels homes. Odiós i necessari alhora. Això fa que -tot i ser jove- em senti al mateix temps molt gran.
Enhorabona per la bona nova.
LadyMacbeth
Sara,
Gatona meva,
Jo ja t'ho deia que no et creurien pas i que es pensarien que és una broma. No pas!
Au, de la llista dels 10 que havies fet pels de Planeta, ja pots tatxar l'Arare, la Júlia, el veí de dalt, el que passava per sota i el Ramon Aladern.
Au, tots fora, digueu: adéu Planeta, adéu. Vosaltres us ho perdeu.
Posa'ns a la Lady Katrina i a mi, que sí que ens ho creiem "pies juntilles", amb FE, com ha de ser.
Edició bilingüe? Que bé. I la traducció al xinès qui la farà?
Tincs dues ex-alumnes meves, Fanyuan i Liyuan que ho farien encantades.
Ja voldré veure la cara que fareu quan Planeta ens faci famosos per tot arreu ...Pam i pipa!
Descreguts. Pagareu cara la vostra
manca de fe en l'edició paper!
Com us heu pogut imaginar que la Sara, Gatona, us ha plantat la llufa del 28?
______________
I el Francesc Puigcarbó i el Zel que me'ls deixava, tampoc.
A l'infern tot dos.
No sucareu pas tinta d'imprenta!
A cremar ben lluny de Planeta ;-)
Jo m'ho hagués cregut (tot i que et trobava molt agosarat donant tantes dades!) i t'anava a felicitar... quan em trobo tots aquests comentaris de descreguts!! Ara amb la Gisèlia m'estic tornant a despistar...
:P
Ai, dones i homes de poca fe...! El regne dels cels -cal llegir Planeta (o algunes institucions editorials menors)- no serà vostre.
No, la Júlia no l'esborrarem, gisèlia, màxim uns dies al purgatori si es comprova el dubt inicial, però després pujarà a la casa del Pere, o era Pare?
I em sembla que la zel, malgrat un intent d'ironia, també té fe. O no, zel?
L. M., el temps no existeix, som nosaltres, els medidors d'un temps inexistent els qui ensimaginem que passa.
Violette, violette... tu també necessites tocar per creure...:-)
De totes maneers, amics i amigues, jo ja em conformaria a no ser més que aquí i a rebre la vostra visita de tant en tant... Que ho trobeu poc?
Nosaltres, els blocamolls o blogamolls, bloganters o bloganteres, blocaires i blogaires, blogairons i blogairelles, ja hem triomfat a la nostra casa virtual, no precisem de planetes aliens, ep.
El paper imprès no deixa de ser un concepte del segle XX, però és que és tan engrescador, agafar un llibre, si pot ser amb tapes gruixudes, ololar-lo, tafanejar-lo, saber-ne de l'autor i obri-lo i començar a llegir. Bé, jo també sóc un concepte del segle XX.
Bon any nou!
Doncs arribo (tard) per creure-m'ho tot (jo sóc molt crédula) i reservar-me un exemplar signat i dedicat. Tot i que trobo que si t'haig de comprar tot d'una sola vegada i aixó vol dir que no tinc una mica cada dia, sortiré perdent.
També t'haig de dir que em preocupa que la teva indiscreció publicant les noticies aquí pot comprometre el teu triomf al concurs - que no t'ho han dit els de la planeta, que mai s'han d'escampar rumors, que després diuen que hi ha tongo i els fan quedar malament!! (a mi va ser el primer que em van dir... aiiii, se m'ha escapat!!)
Si m'insinues, xurri, que millor que no publiqui i continuï per "entregas"... els teus desitjos...
Quant al premi, no cal patir, com que figurarà sense pseudònim, no interfereix amb el que dic. Ara, potser sí que tu no hauries d'haver dit res. Vols que esborri el comentari? És clar que a hores d'ara ja el deu haver llegit tot el planeta.
Publica un comentari a l'entrada