7.4.08

anacrònic?

Entenc que a la majoria de vosaltres aquestes històries no us van i que, a més, teniu el convenciment que tot allò que tingui més de dos o tres anys ja està superat, però a mi, al menys avui, aquest text em sembla clarivident, potser demà pensaré diferent (bé, més aviat la temporada que ve, tal com van les coses). En defensa meva, recordeu que sempre m’ha semblat necessari llegir els clàssics, fins i tot si no tenen raó. Trobo que els exercicis de distanciament conserven la salut mental.

L'entrenador és una mena de camelo indispensable. No fa cap falta en un equip, malgrat el que diuen els entendidos; però tenir-ne, vesteix i fa bonic. Abans, això de l'entrenador era una cosa desconeguda, fantàstica, exòtica, que apareixia als ulls del jugador casolà enmig d'un nimbus de llegenda, com els professionals anglesos... Ara, que dels professionals anglesos en fem el mateix cas que dels saltirons d'en Sami, trobem indispensable tenir un entrenador, si pot ésser estranger millor, perquè faci el que abans no calia fer. L'entrenador comença per cobrar un sou que Déu n'hi do. Això és fonamental en un entrenador com cal. Després, té l'obligació d'ensenyar a jugar els que ja en saben. Diuen que els encomana una tàctica: romanços. El que fa és ensenyar a donar-se importància, saltar a corda, fer el recader de dalt a baix del camp, i xutar a peu coix per a matar l'estona. El jugador d'un tercer equip d'Anglaterra, quan posa anys, té el seu esdevenidor a fer d'entrenador. Si porta un nom enrevessat, millor que millor. Surt el seu nom als diaris i els clubs modestos i de poc calé l'envegen. Després es fa vell, es gasta, li perden el respecte i... no se'n va. Es queda a viure a casa. El qui va inventar els entrenadors estava, tanmateix, força d'ullera. Va assegurar l'esdevenidor dels "asos" anats a menys. Va saber engatussar una generació futbolera. Ara, els clubs d'upa, no poden alternar sense entrenador. Sols l'Europa no en gasta perquè li va fer el salt. Però, per nosaltres, el prototipus d'entrenador és en Paco Bru. Llàstima que no sigui anglès!

Xavet: “L’entrenador”, a “Glossari incoherent” de la revista “Xut”, núm. 112 (31-12-1924)

4 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

aquest s'hi va fixar...

Montse ha dit...

Si no cobrés el sou que cobra no se'l consideraria bo... som així, lamentablement!

vull dir "Encara som així" i no n'aprenem!!! que burros!

Júlia ha dit...

Quines perles que conserves i/o trobes, és admirable!!!

miquel ha dit...

I tant, Francesc. Ara som de mirades més superficials.

I encara cobra poc, Arare, que al menys mig país viu emocionalment dels seus balalrins i dels passos de dansa que ordena. Ho sé.

Són gentilesa del recopilador Lluís Solà, Júlia :-)