prèvia

A menys d’una setmana de Sant Jordi em sembla que per primera vegada en anys no tinc cap llibre clar (vull dir novel·la), cap d’aquells que penses que és indiscutible que vols comprar per a tu o per regalar. Em dec haver distret en altres coses.

Potser he llegit massa ràpidament, les novetats que, sobretot des dels blocs o des dels diaris, heu anat i han anat suggerint. Potser ja he comprat darrerament aquells llibres que esperava que sortissin o que m’han fet més gràcia quan els he vist exposats en alguna llibreria. No ho sé. M’hauré de decidir, perquè esperar just el dimecres, amb la quantitat de gent que hi haurà (els del Manchester inclosos), no és gaire aconsellable: aneu a saber amb què puc tornar a casa.

Mentrestant, a part de presentacions diverses que deveu saber millor que jo, us suggereixo un preSantJordi a Negra y Criminal, la llibreria del carrer de la Sal, a la Barceloneta. Aquest dissabte, fins a quarts de tres, us obsequiaran amb una copa d’una beguda alcohòlica relacionada amb la novel·la que compreu. Per exemple, si l’autor és nord-americà del sud, doncs un bourbon; si és cubà, una copeta de rom; Aromes o ratafia si és català? En fi, vosaltres mateixos, però no us entusiasmeu i no sortiu de la llibreria amb una pila de novel·les massa alta, no fos cas que no trobeu el camí de retorn a casa, cosa que tampoc no seria tan greu.

I també us recordo que Matgala proposa al seu bloc que participeu en un joc que consisteix a indicar quina serà la novel·la en català més venuda. Veig que de moment la gent no és vol mullar. No sé si vosaltres en teniu alguna idea. Jo, com us dic, res de res, encara que potser apostaria per L’últim patriarca (espero que no continuï la dèria de la novel·la històrica més tradicional i comercial). En canvi, gairebé m’atreviria a predir quina serà la novel·la escrita en castellà que es vendrà més.

Se m’acaba d’acudir que –només en conec la crítica de Guillamon- m’atreu la possibilitat de llegir Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys, de Llucia Ramis (si la veieu el 23, feliciteu-la, que és el seu aniversari), que Guillamon presenta com una nova via de la literatura catalana (?). En contra d’aquest desig de lectura s’alça el pensament que, i si només em trobo una novel·la generacional? A la meva edat m’interessen les novel·les generacionals? Aquí podeu llegir alguns articles de Llucia Ramis (jo els tinc a mitges) i fins i tot uns quants capítols d’una novel·la, El plany de Son Corbell, que podeu comprar a través d’un formulari.

(Em compraria La descomposició de la llum, de la Júlia Costa -encara no l’he llegida, Júlia-, però, i si la guanyo al concurs literari de Transformacions?)

P. S. Després d’escriure això aquesta tarda, m’acabo de mirar L’hora del lector i ja sé, si el trobo, el llibre que li regalaré a la Joana; com que no recordo els detalls, esperaré que el senyor Boix tingui l’amabilitat de penjar els suggeriments de la nit al seu bloc (m’agradarà veure com s’acoblen la setmana que ve les naus de la senyora Terribes i del senyor Manzano). Per cert, l’amic Jesús ha estat un dels recomanats aquesta jornada; esperem que El vertigen del trapezista tingui força èxit per Sant Jordi.

(M’autoadmiro dels parèntesis que sóc capaç de fer servir. Què faria sense els parèntesis? Aprendre a escriure?, em diu una veueta)