Direu que sóc un llunàtic, però penso que un dels inconvenients de la ciutat, i dels pobles, si es vol precisar, és que no es pot caminar a la llum de la lluna plena.
Avui, vull dir ahir per als qui ja heu anat a dormir, és la Mare de Deú dels Dolors. M'ho temia! Ei, Dolors, ja saps que no ho dic per tu!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
La "meva" Dolors ho celebra sempre el divendres (o el dijous?) abans del divendres (o el dijous?) Sant...
vols un cafè, Pere?
Doncs que ens diguin llunàtics!
jo també em vaig quedar meravellada amb la lluna d'ahir...la vaig veure des de l'autopista , conduint...tot i que tinc la sort de que des de casa meva encara es pot veure la lluna... en fi...
Què tal l'estiu???
m'encanta el teu post de tancament d'estiu (o de vacances.. jo què sé...)
arare, jo també vull un cafè, sisplau, i ben carregat si pot ser.
ah, per cert, apunteu-vos una data: el 5 d'octubre (en martí em va dir que farem carn a la brasa)
una forta abraçada
Sí, en conec unes quantes que s'han quedat amb la data antiga... És que això dels canvis litúrgics...
Amb molt de gust acceptaré una cervesa: fa tants anys que no bec cafè, i mira que m'agrada l'aroma. Pago jo, eh?
Era una lluna de fer AUUUU! Ei, i des de casa meva també, en direcció sud, sud-oest. No em puc queixar de l’estiu, mentre hi hagi aire lliure –no sé si en queda molt- la cosa funciona; encara que segur que tu tens més coses a explicar. Dos cafès i una cervesa, doncs :-) Ostres, en diumenge! Els diumenges no existeixo, però m’apunto virtualment.
Una abraçada igual de forta.
Publica un comentari a l'entrada