les hores

Per què em retrauen que m’hagi endormiscat, si només he fet cas, amb els meus cops de cap, al somni proposat?

TESEU.- La llengua fèrria de la mitjanit
n’ha comptat dotze. Amants, tots a colgar-vos,
perquè s’acosta l’hora de les fades.
Em temo que demà ens llevarem tard,
perquè havem allargat massa la vetlla.
Ens ha dissimulat la tosca farsa
el pas lent de la nit. Amics, al llit...

PUCK.- Ara braola el lleó famolenc,
i el llop lladra a la lluna,
mentre reposa i ronca el pobre arvenc
cansat per la dura fortuna...

OBERON.- ...Que cada fada escampi
el rou sagrat dels camps,
que vagi beneint cambra per cambra
d’aquest palau, amb dolça pau.
El bon repòs acollirà la nit
i l’amo serà sempre beneït.
Au, fugim, volem, avall fem via,
i ja ens retrobarem a trenc de dia.

PUCK.- ... L’espectacle que heu vist, i aquesta feble
funció, que no té més pes que un somni,
estic segur que no condemnareu...
I ara deu-me les mans, si som amics,
i ja veureu com paga bé Rupit!

William Shakespeare: Un somni de nit de Sant Joan (traducció –versió- de Josep Maria de Sagarra). Versió juvenil al Regina.