Des del passeig de Gràcia-Aragó que vaig preguntant a tots els quioscos si tenen la revista “enderrock” amb resultats infructuosos. Mentre m’allunyo sento que el quiosquer de dalt de tot de la Rambla comenta en veu alta a un oient imaginari: “Hostia con la revista, no hay manera de venderla y ahora todos quieren el disco...” Sembla que l’èxit els ha agafat per sorpresa.
En fi, passem a un altre tema. Tinc demanat a la Joana, viatgera forçosa de primera hora, que em reculli, si les cames no li toquen el cul, els resums dels llibres que les institucions deixen al metro. Fa dos dies em va portar Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels països catalans. Federació Llull. Edicions Documenta Balear. Avui me l’he comprat sencer per set miserables euros (la Montse li ha fet una mirada en diagonal, en Ferran (lector horitzontal), de testimoni– com m’agrada haver-vos trobat!-) i m’he saltat els prolegòmens i el final. M’agrada l’atreviment dels joves que em donen noves pistes sobre l’indefinible o, potser em diuen, a mi, massa acadèmic, que tota definició és vàlida i que cap no és completa:
Escriure poesia és una forma de veure i viure, aconseguir el vincle entre reflex i reflexió defugint la mera concepció estètica de l’art.
Edgar Alemany, 1989
La poesia és veure la llum entre les tenebres.
Clara Fontanet Abrines, 1988
La poesia es menja l’impossible i el vomita enmig d’una plaça
Blanca Llum Vidal, 1986
Si dic poesia és perquè no conec res més demolidor i inquietant.
Joan Tomàs Martínez Grimalt, 1984
Per mi la poesia és l’orgasme de l’art i la paraula en llit de paper.
Laia Martínez i Lopez, 1984
La poesia és un festival: l’infinit fornicant amb l’eternitat.
Jaume C. Pons Alorda, 1984
La poesia és la carn... i alguna figa d’agost.
Pau Vadell i Vallbona, 1984
Escric per compartir/alliberar/entendre els resultats de la recerca d’intentar acostar-me al que forma la pedra o l’arbre, la potencialitat del ser.
Pau Castanyer i Fe, 1983
La poesia és una obra mestra de la llibertat. I a mi em diu que miri i escolti i senti i tasti, i sobretot que encara no calli.
Àngel Igelmo Segura, 1983
Estic convençut que la poesia no és literatura. Però, què és? No en tenc ni puta idea. Diria que el poeta emocionarà o no serà. Afirmaria que el poeta ha d’estar constantment enamorat o no serà. Conclouria que el poeta principia la seva inexistència; bell ésser que en atrapar-lo ja ha desaparegut.
Emili Sánchez-Rubio, 1983
La raó i el cos de la paraula que amb llibertat d’ús ens ajuda a conèixer-nos i a conèixer i a oxigenar el càncer que gesten els bulbs de la selva urbana.
Isabel Garcia Canet, 1981
La realitat és un incendi; la poesia consisteix a preservar-ne les flames.
Andreu Galan i Martí, 1980
La poesia consisteix a expressar els misteris i les passions de la vida sense fer gaire el ridícul.
Pere Antoni Pons, 1980
La poesia és un toll dins una piscina.
Ferran López i Abad, 1979
Escriure és la meva manera d’aprendre, de conèixer, de pensar. Si no escric, també penso, és clar, però pitjor.
Martí Sales i Sariola, 1979
Repeteix-te tant com puguis. Tingues clar que la poesia és política vital comuna. No escriguis per als teus enemics, només per als qui estimes de debò. Cura sempre la forma, perquè és el que dóna arrel al poema. No escriguis sobre coses mortes, escriu sobre el que cada dia comença a viure. No dissimulis els teus amors. Procura passar-te la vida dient “sí”.
Carles Rebassa, 1977
M’ho pensaré.
Avui, ja de nit, em trio aquest poema de la Clara Fontanet per completar la diagonal:
Tremol altre cop i veig en la nit
tot allò que al dia li manca, després,
neguitosa m’he aixecat del llit
i totes les coses semblen coses:
els llibres tenen, encara,
paraules i la música sona música.
Però la fosca ja no esdevé fosca.
El dia comença a incendiar la ciutat.
(exinèdit)
Continuo veient en la nit, aliè als incendis diürns que el sol suavitza. I encara em sorprenc cada dia llegint poesia.
[ALGO ANDA SUELTO... / QUELCOM VA SOLT...]
Fa 2 hores
6 comentaris:
Quantes maneres hi deu haver, encara, de definir la poesia?
Tot passa en nosaltres dins d'un cert ordre, i amb nosaltres es desbarata. La poesia no és sinó la imatge d'allò que passa, a menys que sigui el contrari. Edmon Jabès
Com que no vas poder venir a la Nit de poesia del 18 d'octubre, et vas pedre unes "Guspires de pedra foguera".... Aquest any, no hi faltis!
Divendres passat vaig cruspir-me el "Tasta'm" (aquelles petites publicacions que donen al transport públic) del "Pedra Foguera" i em va agradar prou. Per set euros, qui no compra poesia? :)
7 euros? això no m'ho vas dir...
Ara que ho diu l'albert, recordo que alguns d'aquests poetes els vam escoltar a sant Cugat... la poesia dels joves és neta, pulida, atrevida, sincera...recent nascuda i sense embolics... jo que sé, me l'hauré de comprar.
Tot i que ja havia tingut el presentiment de que et trobaria per barcelona (una és bruixa i no només de títol...) em va fer molta il.lusió trobar-te i molta més conèixer la Joana.
Ens veiem aviat!
records d'en Ferran!
calçotada...calçotada...calçotada... quan?
petons retrobats entre poesia en diagonal
Tantes maneres, Montse... Cosa que no deixa de ser emprenyadora per als qui aspirem a les coses clares, però no s'hi pot fer res.
Tu ho has dit, Francesc, en la poesia tot és possible, com en la vida.
Sí, si, Albert, però ja saps que jop sóc més lector que actor o espectador i que les multituds (?) m'espanten cada vegada més... i, tot s'ha e dir, les veus em deceben més que les paraules i les presències més que les absències (i aquí és quan em tocaria enllaçar un vídeo d'una guspira mallorquina, però no ho faré)
ja veus, bitxo, la poesia al preu que costa un dinar de menús gairebé introbable. Tot i que el criteri de la tria el podríem discutir si no fos pels set euros.
No te'l compris, ja te'l regalaré el dia que que vingui a menjar els vostres calçots (ja ens diràs si tard o d'hora :-). La poesia dels joves és... jo que sé... de tot com la dels grans.
Vau causar molt bona impressió en la Joana. Ai, que encara vindrà!
Petons en línia recta!
Publica un comentari a l'entrada