la meva blocaire

Benvolguda Ina,

Em temo que he fracassat lamentablement a l'hora de triar-te un regal. En aquesta nit glaçada de reis, li continuo donant voltes i no se m'acut res que pensi que et pugui ser satisfactori. Potser em vaig precipitar en pensar que es poden fer presents només coneixent les paraules de lluny, aquests mots que ens presenten les pantalles. Potser vaig confiar que ja trobaria algun text, alguna música, alguna d'aquestes coses que es poden deixar aquí i que costen tan poc de pujar. En fi, Ina, ja ho veus, només excuses. Què vols que et digui, em falta una cara, em falta una presència, potser alguna confidència, algunes converses... No ho sé.

Potser es tractaria de parlar una estona de la Patrícia Highsmith o de recordar les aventures de Bilbo, o d'anar al cine a veure la vida d'Iris Murdoch, qui sap si comentar els articles d'en Monzó, repassar Hess, rellegir Salinger... Quatre coses sobre els avantatges i inconvenients de la vida en el camp?

Res, Ina, que t'ha tocat un amic invisible ben galdós; però continuaré buscant, tot i que no et prometo, com podria fer-ho, que el meu present es pugui ensenyar als amics. Deixa'm que et reciti, abans del comiat, uns versos justificatius:

...
No em costa de veure que el nus
és un garbuix de joventuts:
la que em recordo i no m'enyoro,
la que en tu miro, i les que et conto
i que són les que conec menys.
...

Una abraçada. Espero que els reis hagin estat generosos amb tu i amb la teva filla.

pere