27.1.09

esperança, acritud i escepticisme

Continua bufant el vent, ara menys huracanat. És fan els primers balanços i es busca o no responsables d’imprevisions. Hi ha hagut morts –aquestes terribles morts dels nens!- i destrosses materials en propietats particulars i públiques. Alguns diuen que la natura és imprevisible, que ja tothom estava avisat. La natura és imprevisible fins a cert punt i la manera de contenir-la o de defensar-se’n cal tenir-la en compte, sobretot per part d’aquells que tenen la informació i els mitjans per poder fer-ho. Evidentment que existeixen els accidents, però en cap cas es pot consentir que els accidents siguin per negligència maniefeta. Fins quin punt és accidental que s’ensorri part d’un recinte esportiu municipal o que una sèrie d’escoles suspenguin les classes per por a no poder garantir la seguretat dels alumnes?

Els polítics, les autoritats, tenen els mitjans suficients econòmics i humans per preveure i afrontar situacions de risc, fins i tot les excepcionals. Governs de tost els nivells del nostre país tenen l’obligació de vetllar per la seguretat dels seus ciutadans més enllà dels advertiments i de les mesures experimentals i a curt termini com les que, per exemple, afecten la velocitat dels automòbils. Poden caure arbres, però no sostres ni parets.

Que la premsa exagera i es precipita? Que un parla sense coneixer els detalls dels fets? és possible, però tinc la la sensació -és un dir- que el poder s’exerceix de forma desequilibrada, que sovint es pensa més en el seu propi exercici que en la finalitat que té. No és possible que sistemàticament s’al·legui ignorància, es passin la pilota entre les diferents administracions o es busquin responsables de fora cada vegada que per acció o omissió s’esdevé un fet luctuós que correspon a les seves previsions o competències.

Esmento els fets d’aquests dies per la seva proximitat, però podríem fer una llista llarguíssima d’actuacions com a mínim discutibles en aquest terreny. I no passa res.

Si voleu, podem desdramatitzar. El dia 11 va morir Tom O’Horgan. Recordeu “Hair”, que ell va dirigir a Broadway l’any 1968? Recordeu Aquarius? Que lluny queda, oi? Però no només en el passat, sinó molt més en el futur.


When the moon is in the seventh house
And jupiter aligns with mars
Then peace will guide the planets
And love will steer the stars

This is the dawning of the age of aquarius
The age of aquarius
Aquarius!
Aquarius!

Harmony and understanding
Sympathy and trust abounding
No more falsehoods or derisions
Golding living dreams of visions
Mystic crystal revalation
And the mind's true liberation
Aquarius!
Aquarius!

When the moon is in the seventh house
And jupiter aligns with mars
Then peace will guide the planets
And love will steer the stars

This is the dawning of the age of aquarius
The age of aquarius
Aquarius!
Aquarius!

2 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

PRECISAMENR AVUI PARLO DEL TEMA PERE, varen avisar abastament el Govern itots els mitjans, potser ja n'hi ha prou del piove porco Governo, non piove porco Govero i que la gent tingui una mica de sentit comú. El que passa es que aquí som així i a sobre si el que recomana prudencia és en Saura, ja hi som.... El que es lamentable es les respostes que ha donat avui a Rac1 a primera hora el Director General de Protecciò Civil, aquest individu a aquesta hora hauria d'haver estat ja cessat per incompetent.

pere ha dit...

Ja t'he llegit i comentat, Francesc.
Jo no parlo aquí dels avisos i la prevenció, que també es podria discutir, sinó de l'obra pública i provada, i de la deixadesa de les administracions no només en les pròpies instal·lacions sinó en les particulars que han de supervisar. En alguns casos les actuacions, sobretot dels ajuntaments, freguen la il·legalitat o la consenteixen.
Podria dir noms i edificis, però comprendràs que no em compliqui la vida.