23.1.09

criteris

En Toni ens dóna notícia que l’han inclòs a l’Enciclopèdia Catalana. Està molt bé; tot i que penso que l’article que li dediquen ens presenta aspectes externs, un simple esquema que a penes mostra, si és que ho fa, una petita part d’ell mateix, gairebé només una targeta de presentació. Siguin curts o extensos, els articles de les enciclopèdies sempre són això: una aproximació més o menys reeixida al personatge. La complexitat de la personalitat de l’individu la coneixem a través del tracte directe o a través de la lectura de les seves obres, si les té, és clar, i en la mesura que l’individu vulgui mostrar-se. L’essència de la seva immortalitat (“¿Això vol dir que ja he passat a la història i que ja em puc morir?”), en Toni ho sap, no rau en aquest article de l’Enciclopèdia, que només n'és una porta d’entrada, sinó en la pervivència de la seva obra com a persona i com a escriptor. En fi, qui sóc jo per parlar d’aquestes coses? A més, la meva intenció era únicament comentar un aspecte lingüístic de l’article enciclopèdic; transcric el fragment en qüestió:

Inventor del terme Catosfera, ha impulsat aquesta denominació per a la blogosfera catalana, és a dir, el conjunt de blocs escrits en català i la comunitat virtual que existeix al seu voltant. Manté els blogs Tros de Quòniam i Entrellum. Fou el coordinador de la primera antologia de blogs en català: La catosfera literària 08 (2008) i finalista dels Premis Blocs Catalunya 2008.

Si fóssim textuals i creguéssim cegament en les “autoritats” arribaríem a la conclusió que la blogosfera compren el conjunt de blocs escrits en català (derivació estranya), mentre que en Toni no escriu blocs, sinó blogs, i podríem pensar que no pertany a la blogosfera i, per tant, a la Catosfera. De blogs, i no de blocs, es va nodrir l’antologia La catosfera literària. Al mateix temps, però, en Toni, que publica blogs, va ser finalista d’un premi de Blocs de Catalunya. En fi, que sembla que continua el període de vacil·lacions en l’ús del terme, tot i que a la catosfera ara mateix rarament és troba cap article polèmic sobre el tema, cosa que és una llàstima, perquè resultava força divertit. És veritat que encara queden en alguns blogs aquells petits requadres que reivindiquen que els autors escriuen un (o en un?) blog i no un bloc. En el meu cas, m’atreviria a afirmar que més que escriure un bloc o blog el que faig, el que em plau, és escriure i espero que ningú s’ho prengui malament, però que m'ho tingui en compte.

Per cert, un dels avantatges de les publicacions virtuals és que es poden actualitzar de manera immediata. És possible que en el moment que llegiu això l’Enciclopèdia ja hagi normalitzat el seu criteri i corregit l’article esmentat. Us imagineu que ho haguessin publicat en paper? Els pobres lectors que no coneguessin que és això dels blocs o dels blogs tindrien uns dubtes importants, fins i tot és possible que es passessin la nit sense dormir. Terrible Imperdonable!

P. S.: Per tal d’evitar-vos la consulta que imagino us transcric el concepte de bloc i de blog de l’Enciclopèdia:

bloc:
Pàgina web, generalment de caràcter personal o poc institucional, amb una estructura cronològica el contingut de la qual s'actualitza regularment i que inclou informació o opinions sobre temes diversos, generalment d'actualitat.


Blog, teoria de la informació:
Teoria matemàtica que tracta de la transmissió, l'emmagatzematge i la transformació de la informació.


P. S. 2: De vegades penso que mentre frivolitzo sobre temes menors de la llengua, d’altres, més al cas de la situació real i amb una perspectiva global que jo no tinc, tracten els temes veritablement transcendents. Hi ha d’haver de tot, és clar, però no deixa de preocupar-me que sigui jo el frívol.
Per cert, avui he sentit un presentador-entrevistador de BTV que ha dit, parlant de Bush: ... se li hauria de cauré la cara de vergonya. Això.

12 comentaris:

Júlia ha dit...

El nom no fa la cosa... o sí? El tema no és tan banal, al capdavall 'bloc' enganya la posteritat amb una falsa etimologia per no parlar dels oblidats dips. Els diccionaris també evolucionen i les enciclopèdies moren i ressusciten, només cal mirar els oblits i magnificacions de les primeres edicions de la GEC, ai, les cultures.

Toni Ibañez ha dit...

Pere, t'agraeixo el post! Em va dir que l'article encara no havia passat la correcció... O sigui, que ja veurem com queda la cosa. Entre tanta vacil·lació, igual al final em diuen "blocaire" :(

Una abraçada.

F.Puigcarbó ha dit...

i finalment resulta que en Toni es blocaire.... Roda el món i torna a Camprodón.

Xurri ha dit...

No acabo d'entendre aquesta distinció entre bloc i blog, de la (sincerament) no pesco els matissos. Especialment si consideres que la paraula prové d'un anglicisme (weblog, neologisme compost de "web" i "log" (xarxa i diari o registre, respectivament), que després, en una d'aquestes maniobres tan pràctiques que fa de tant en tant l'anglés, es va separar per convertirse en pronom i verb "we blog" (nosaltres bloguegem), on semànticament queda claríssim que bloguejar és escriure a un diari de la xarxa.

Em sembla que proporcionalment se li té poca mania a l'arrel "blo", i per tant em sembla una mica absurda l'obsessió amb la terminació c o g - no, no m'ho diguis, acabo de veure la llum!!! és la C de CATALUNYA!!! (mà al pit!!!) :o)

Ja em perdonareu, oh puristes, que aquestes dialéctiques sospitoses de ésser dissenyades únicament per fugir del castellà em facin venir al cap l'expressió "agafar-se-la amb paper de fumar".

(pere, sé que em perdonaràs la gamberrada. Ja saps que sóc una gamberra.)

petó.

Júlia ha dit...

Doncs a això em refereixo, Xurri, amb el que dic de les 'falses etimologies', sempre hi ha obsessió a casa nostra -la del català- en cercar el mot 'diferencial' i tot plegat porta a situacions ridícules, a mi, la veritat, que ho digui 'ara' el diccionari normatiu només em diu que els normatius estan carregats de punyetes. Em paper de fumar no, que no es pot ni fumar, hores d'ara, ep.

zel ha dit...

Jo, ja em perdonaran tots plegats, em crec el mestre Bibiloni, què hi farem, debilitats que té una...

I pel que fa al senyor Monzó, com que no m'acaba de fer el pes, tot i que li reconec qualitats, el deixo dir, crec que en aquest article barreja coses que no es poden barrejar (exemple pedagogia de plastilina innecessari i groller...)

Bé, maco,tu a seguir escrivint, que disfrutem i petonassos!

pere ha dit...

Ja veus, Toni, ja pot tenir un les idees clares, que arriba qualsevol indocumentat i et tergiversa per sempre més.

BenvolGudes BloKaires (i camprodonià), m'encanta que el tema encara pugui moure teCles. Comprendreu que no afegeixi res més, temerós com sóc de la meva vida virtual.

Comparteixo amb tu, zel, la idea de la frivolitat hiperbòlica de Monzó... tot i que no dic que no n'hauríem de parlar entre nosaltres.

Júlia ha dit...

Sobre la pedagogia de la plastilina, sóc la primera en criticar-la, però en Monzó, evidentment, frivolitza, com sol fer gairebé sempre, de tal manera que no pots saber ja si és broma o no el que diu. Tanta preocupació, doncs, que no 'canti en castellà', ell. Però, és clar, si paguen millor...

xurri ha dit...

Si, Júlia, no es pot fumar, i en cas que es pogués, això seria infumable :o)

(pere: covard!!)

Júlia ha dit...

No fumis!!!!

Xurri ha dit...

je je

pere ha dit...

tot el que vulguis, xurri, però no m'atreveixo a lluitar contra els elements (quin és el femení d'elements?)