del set

La Montse em convida a fer un meme (ens pensàvem que això dels memes ja s’havia acabat i bla, bla, bla), i com que en aquestes coses sóc diligent i complidor, vet aquí l’assumpte:

Es comença per recordar el vincle de qui ha t’ha fet la proposta (veure’l més amunt).
A continuació és tracta d’elaborar el contingut del meme, que consisteix a compartir 7 fets sobre un/a mateix/a (investigant les diverses respostes dels meus predecessors, m’ha semblat que les interpretacions sobre aquest punt eren ben diverses).
Finalment, cal invitar 7 blocaires. Es tracta d’escriure els seus noms i els enllaços als seus blocs. També cal avisar-los (no sigui cosa que mai no passin pel teu bloc) que tenen un meme pendent.

Resolem:

El plaer és l’hàbit que fa que l’home trobi repòs. Hi ha deu indrets on es pot aconseguir el plaer, és a dir els sis sentits corporals, que són vista, oïda, olfacte, gust, tacte i afat. El setè sentit és la imaginació; el vuitè, l’intel·lecte; el novè, la voluntat; i el desè, la memòria. També hi ha altres vies accidentals de plaer, però només tractarem dels que hem dit.

Ramon Llull: El fantàstic. La ciutat del món. Obrador edèndum, 2008. (edició a cura de Lola Badia)

La idea inicial era compartir set d’aquests plaers (pensava deixar de banda l’oïda, l’afat... i els altres que em són negats), però m’he adonat que era un pla excessivament ambiciós per a les meves forces, així que em limitaré al primer plaer: la vista.

La vista em permet llegir i badar, dos plaers que considero fonamentals, sobretot per un home com jo de poques aspiracions i escassa imaginació. L’any 1997 (no estic segur que fos aleshores, però l’any té un 7) vaig adonar-me que si bé podia continuar badant, les lletres a dos pams del nas se’m resistien, se’m difuminaven, em fugien. Imagino que en altres èpoques el fet m’hagués produït un gran trasbals, però feia temps que s’havia inventat una solució per a casos com el meu, de manera que la meva preocupació va ser menor, fins i tot m’atreviria a dir que sentia certa curiositat pel fenòmen de la correcció òptica de la vista. Vet aquí, doncs, que em plau compartir amb tothom qui la vulgui veure la història íntima de les meves ulleres.

Imatges 1, 2 i 3. En primer lloc, unes ulleres només per llegir, les primeres i les úniques comprades a Cottet després de la corresponen revisió en un dels pisos de la botiga. El segon model (2,5), únicament per a ús en la intimitat, el vaig comprar la setmana passada en una farmàcia del carrer de santa Anna, després de constatar que les ulleres anteriors ja es resistien a mostrar-me la realitat més propera. El tercer model correpon al segon que tinc amb pràcticament la mateixa muntura que el primer de la meva nova existència visual limitada; són comprades a Tortosa dos dies després d’asseure’m sobre les seves germanes que, a la vegada, havien substituït les meves primeres bessones daurades. Si em veieu els ulls, sobretot a l’hivern, serà a través d’aquestes ulleres de vidres progressius.






















Imatges 4, 5 i 6. Podeu veure els vidres enormes i intercanviables d’unes Porsche, que ara ja no faig servir, unes ulleres que feia servir per anar amb moto de nit i, finalment, unes Ray Ban a les quals vaig fer treure el vidre original i fixar-ne uns de graduats.






















Les número 7. Donem-li un lleuger toc emotiu al meme. Les darreres ulleres són les de la meva àvia, les de la iaia que dóna indirectament nom a aquest bloc. Són les ulleres de cosir i de llegir, en aquest ordre. Un dels pocs records materials que em queden; els altres, inacabables i sempre presents.












I ara em trio les continuadores del meme (el proper meme que em passin els triats seran només senyors -de veritat?-), sabedor que percentualment –potser totalment- estic abocat al fracàs, però m’agrada el risc.

L' Aina
La Clara
La Clarissa
La Júlia
La Llum
La Lola
La Rosa

(Em disgusta asenyalar amb el dit, és de mala educació, si no puc assenyalar tothom)