ponent

Sobtadament, en ple hivern, arriba un dia estrany, trasbalsador, un ponent dolcíssim maragallià que a mesura que passen les hores em penetra i m’oprimeix el cap i m’ennuvola, i se m’allotja, finalment, al front, com una barrera que tant impedeix sortir com entrar.

Només un miratge de calor que demà s’emportarà la tramuntana però que mentrestant em porta històries velles i lemes o divises com la de la capçalera sempre provisional, o aquesta que tampoc no serà i que Pla va inventar per a l’hiperactiu Estelrich: com més mar, més vela.

P. S. Juro per Llull i per Jaume I que no he estat jo qui ha fet la pintada a la paret del col·legi Claret.