(De vegades voldríem – i no sé què diríem si haguéssim perdut- que els portadors de la nostra bandera (o senyera o penó) tinguessin el mateix entusiasme, la mateixa constància, la mateixa força, la mateixa dignitat, fins i tot en les adversitats, que els portadors de la ikurrina. I no ens enganyem, és només futbol)
(d'acord, molt bé, ja està. I ara em nego a futbolejar tots els minuts de totes les hores de tots els dies de totes les setmanes de tots els mesos de tots els anys)
6 comentaris:
hehehe, igual que jo.
El que es va veure ahir és quelcom important: va ser la demostració que només és futbol.
Tots amb els seus colors gaudint de l'espectacle i, al final, aplaudiments de tots per a tots.
Això és el que hauria de ser. Espero que aquesta vegada els medis ho explotin. Va ser espectacular.
També, no estaria de més, que els afeccionats barcelonistes, a Canaletes o on sigui, prenguessin nota dels bascos, que van "lliurar" a l'agressor d'Alves, i no permetessin que els provocadors de sempre s'infiltressin a les celebracions i fessin el de sempre: trencar vidres de comerços i mobiliari urbà. Cal tenir-los ben posats i, en això, els bascos ens passen la mà per la cara.
tampoc sé que diríem si haguéssim perdut, ni que hauríem fet, però segurament no el que van fer ahir els de l'athletic!
va ser sorprenent, perquè no es veu gaire...
Ei, et vam veure per la tele! ;)
Carles i Anna
Sí, la veritat és que els seguidors de l'Athletic es van comportar d'una manera exemplar, animant fins l'últim minut...
Avui faré veure que futbolejo una mica, però no, Arare.
Ja deus haver vist i llegit, Clidice, que sobretot en els mitjans de fora d'aquí i va haver molt més que futbol. el que per nosaltres va ser una anècdota previsible, la xiulada a l'himne, s'ha converit en un escàndol inacceptable.
Realment hauríem de prendre exemple dels bascos en aquest aspecte, i potser en algun altre.
Tens raó, el que passa a Canaletes al final de les celebracions és minoritari però vergonyós, i no crec que es pugui controlar.
Jo també crec que no haguéssim actuat igual que els bascos en cas d'haver perdut. També s'ha de dir que la superioritat del Barça era inqüestionable.
Per la tele, Litus i Anna? A Canaletes? :-)
Fins després de l'últim minut, Ma-Poc, tot i que ploressin la pèrdua. Estaven o volien estar tan convençuts que guanyarien...
Publica un comentari a l'entrada