arrels

He quedat a la seu del districte de Gràcia a les set, però com que arribo abans de l’hora m’entretinc a la plaça veient i escoltant un únic artista que interpreta una dansa irlandesa. Públic, sobretot, de pares, mares i criatures. En acabar el ball, el dansaire agafa el micro i fa didàctica: ens detalla els dos tipus de sabates que es fan servir segons les circumstàncies, va explicant l’origen de les danses celtes, que comencen amb els druides... M’adono que el temps m’ha passat volant i no vull que m’esperin, encara que dubto, perquè trobo apassionant la història, que deixo just al començament, possiblement més entretinguda que les històries que m’esperen.

De fet, ha estat una odissea arribar a la plaça de Rius i Taulet i no voldria que per culpa dels irlandesos (demano disculpes per una possible ofensa que no pretenc) em cridin l’atenció. Bé, es pot dir que a la plaça de Rius i Taulet, alcalde de l’exposició de 1888, no hi he arribat ni hi arribaré mai, ni jo ni ningú; ara es diu plaça de la vila de Gràcia. Suposo que algú, devia pensar –sempre hi ha qui se la pensa- que calia tornar als orígens i que un alcalde barceloní tenia poca relació amb la vila –per què i quan li van dedicar la plaça a un alcalde anterior a l’annexió de la vila?- , de manera que aquest algú, conscient que les modes passen i que els qui un dia són personatges importants posteriorment són inidentificables, va promocionar un nom intemporal i inqüestionable. La proposta devia tenir prou acceptació –potser era el nom primitiu de la plaça?- per triomfar i vet aquí que des del 19 d’abril de 2009, la plaça ha simplificat la seva denominació. I tothom tan content, excepte un veí que ha deixat dir per escrit a la seva façana que ell continua sent riustauletista; gest inútil, però també comprensible.

Que consti que jo sóc un enamorat dels noms senzills i primitius de les places i els carrers, dels que no fan pensar ni cal que un sigui expert en història per entendre el motiu de la seva tria. M’encanta el carrer del sol, el de la lluna, de les estrelles, del riu, de la tramuntana, del forn, la plaça del peix..., però no acabo de veure clar el carrer de la vila de Gràcia. Em sembla una reiteració il·lògica, d’un èmfasi innecessari; si se’m burxa, m’atreviria a dir que denota cert complex d’inferioritat: no n’hi hauria prou amb plaça de la vila o, si és vol, plaça de Gràcia. Bé, aquesta segona opció no tindria gaire sentit, ja que tothom sap que la plaça és de Gracia i només s’entendria com una concessió servil a despistats i turistes. Si jo hagués pogut triar, en el supòsit que hagués volgut fer fora en Rius i Taulet, crec que m’hagués decantat per plaça major, encara que entenc que l’esperit igualitari que té tota democràcia faria de mal veure el nom, a no ser que realment la plaça tingui un superfície més gran que la de les altres places de la mateixa població.

En fi, deixem-ho estar, que encara que es podrien donar moltes voltes a la plaça, la qüestió és que la gent se senti contenta amb la placa, i tota la resta són ganes de perdre el temps.