27.5.09

de prometatges i casaments: el pretext (II)

Res, que si al final no es troba el poema adient a través de la cerca pròpia, sempre és pot recórrer al poema personalitzat. I per molt aïllat que un es trobi geogràficament, mentre tingui un ordinador el desenllaç no presenta gaires problemes: es busca a Internet i un o una pren contacte amb una poetessa –no sé si també hi ha senyors poetes- que ens solucioni (observeu que faig servir el subjuntiu) el compromís. La Violant, per exemple, potser encara deu fer pomes personalitzats, tot i que al bloc que llegeixo habitualment no en parla. O qui sap si trobarem un poema de la Rosa Rovira que ens vagi bé:

Avui fem repic de festa;
campanes, tritlleu al vol,
que la llum d’aquest nou dia
sigui estel i raig de sol.
És bonic veure la joia
de la llar que heu preparat,
per fruir la nova vida
caminant junts, de costat.
Estimeu-vos l’un a l’altre,
viviu sempre enamorats,
manteniu la flama encesa
amb els cors encoratjats.
De dos vides fer-ne una
amb el SÍ que us heu donat,
que la carga és més lleugera
si sempre us feu costat.
I si el vostre cos flaqueja
imploreu l’amor diví,
que és ajut amb segurança
per cercar vostre destí.
Nuri, sigues rosa blanca,
Josep, fes-te jardiner,
de l’amor que avui comença
entre marit i muller.

“Jardí d’amor”


Bé, en realitat quasi m’he perdut en els prolegòmens; perquè en realitat jo només volia parlar del llibre d’en Jaume Subirana Per dir sí. 50 poemes per a casaments. De fet, tampoc no volia ben bé parlar del llibre. M’explico. Resulta que “La Vanguardia”, com altres anys, ha organitzat el concurs “e-poemas”: primer premi, un viatge a Tolosa del Llenguadoc... i un llibre d’en Jaume per a 20 finalistes. I és aquest fet el que m’ha sorprès. Per què el diari ha triat aquest d’entre tots els possibles llibres de poemes? Quin misteriós designi s’amaga en aquesta tria? De moment se m’acuden sis possibles respostes, però no diré res més fins que m’hagi llegit el llibre i fins que tingui unes quantes respostes més, potser una cinquantena.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

NOCES A QUERALT.
OH MUNTANYA DE QUERALT¡
ETS UNA BELLA MUNTANYA
QUE BRILLES AL BERGUEDA
COM ESTEL DE MATINADA
EN REPICAR LES TEVES CAMPANAS
PER LES NOCES CELEBRADES.
AVUI S'HAN UNIT DOS CORS
EN UNA ESTRETA LLIGADA
LLIGADA SIA D'AMOR.
D'AQUEST BO QUE MAI S'ACABA
ROSA RIBERA.
HOMENATJA A UNA AMIGA DIFUNTA.
JUGANT.......

pere ha dit...

Li haurem de dir a la Rosa que aprofitem els seus poemes.

Anònim ha dit...

LA ROSA ES MORTA.
LI FARIA IL-LUSIO COMPARTIRLOS.
JUGANT....

pere ha dit...

Què vols dir, que la Rosa que acaba de penjar no fa gaire un poema al seu bloc és morta?

Anònim ha dit...

LA MEVA ROSA RIBERA I SOLER,FILLA DE GUARDIOLA, ES MORTA.
LA TEVA ROSA RIBERA, CREC QUE NO.
QUIN GARBUIX.....
JUGANT.

pere ha dit...

Uf, oliva!