16.5.09
plof!
He de suposar que el debat d’aquesta nit a TV3 és la cloenda de la setmana de la crisi de la cadena. Sensacions de disgust, d’enuig, de presa de pèl, de pèrdua de temps. M’agrada el pentinat del de Sabadell. Em felicito, o no, perquè no he vist tot el col·loqui. Res que no sapiguem d’aquesta perpetuació del que és serà. Continuarem com sempre –una mica pitjor- malgrat les catifes -una de tantes- de lletres vermelles que pinta algun desenfeinat del barri i que necessàriament trepitjarem. No, no ens ofegarem, només surarem entre l'aigua salada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Bon dia, Pere!
Jo, me'l vaig estalviar a conciència. I veig que potser no em vaig equivocar en dedicar el meu temps a fer altres coses.
Ah! M'he deixat de dir una cosa..., perdona'm!
Gràcies a Déu jo tinc feina i espero que no se m'acabi, de moment, però durant tota aquesta setmana, veient els spots sobre "Encarar els nous canvis" que han emès per TV3, m'he sentit com si em vulguéssin vendre una moto. No sé si m'explico.
no l'he vist, només de veure qui hi anava em vaig dir. Si aquests són els que s'han trobat la crisi a sobre sense assabentar-se'n o l'han propiciat per la seva mala praxis. I ara, aquests? ens ha de donar sol·lucions......
Ja no crec en res
el de Sabadell era quasi l'únic que tenia pel al cap, eh?
:)
em va fer gràcia quan ho vaig llegir... em vas fer pensar en la meva mare... a vegades veia un debat o unes declaracions molt serioses... i et deia: que malament que s'ha fet el nus de la corbata aquest!
:)
petons de bona nit, pere
crisis? what crisis?
(que deia l'altre)
Jo no ho vaig veure sencer -tampoc no sóc tan masoquista- però el que vaig veure em va semblar una tertúlia que tenia una relació llunyana amb els individus que pateixen la crisi que sembla que uns i altres no volem anomenar crisi.
T'expliques perfectament, Trini.
Vas fer bé i tens raó, Francesc. Res de res que tingués importància fora del seu cercle tancat, malgrat els sindicats.
Doncs això, gatot, quina crisi? Exactament com ho hagués vist la teva mare, uns amb més cabell i d'altres calbs... i poca cosa més que no sapiguem.
Publica un comentari a l'entrada