1.5.09

viatge

Arribo tard, sopo l'endemà d'avui; a la tauleta dos llibres de Pla que avui no llegiré: El quadern gris i El viatge s'acaba.

Em desdic. Com que no hi ha 1 de maig, em quedo el 29 d'abril: “ Poca gent al carrer”. Predicció: “Festa del treball, molt rigorosa”, comença el primer de maig al mas.

La pluja que ens ha acompanyat tot el camí s'ha aturat i ha deixat miralls finlandesos. La tramuntana prevista encara no ha arribat.

Intento connectar la meva vida a la vida de les coses. Difícil, o no. Connecto les coses a la meva vida. Més fàcil.


2 comentaris:

iruna ha dit...

bonic vídeo, pere. m'agrada esta música i la sonoritat de les paraules, encara que no sé què signifiquen.

per si volem cantar-la, o resseguirl-la, he trobat la lletra en una web: musicazblai.com

itsasoari begira

zazpi mendeko gauean gaude.
gure lore etan sasi,
irrintzi, oihu, ele ta ulu,
marmario ta garrasi,
haize enbata, brisa, galerna,
gaur garbi, bihar nahasi,
xake taularen zuri beltzetan
arrats gozo egun gazi.
ai itsasorik ez bageneuka
zeri so negarrez hasi.

gure zuhaitza landatu dugu
amildegi muturrean,
adarrak daude ertzetik haruntz;
sustraiak, berriz, lurrean,
bihotz esteak estu helduaz
esku baten ahurrean.
bertso berriak jartzera noa
bere indar laburrean,

nola malko bat isuritzen den
isasoaren aurrean.
nola haizea gurazalea
eguzkiaren irteran
eola kaioak zorabioan
itxas embata besperan
pentsatsen nago gu ere berdin
ibiltzen ez ote geran
susmoa dauka gure patoa
itsasoa ez ote da
libre ta zabal dugu aurrean
baina ezin dugu edan

eldu herria sustraietatik
tira eta gora jaso
jarri kantauri aurrean eta
mantendu zutikan gizon
ispillu hortan ikus gaitezen
herriz herri hauzoz hauzo
sauriak gatzez itxi ditzagun
malkoak gure sera son
sano ta libre irla txiki bat
salbatuko gara kaso

azken arnasa eman nahi nuke
eguna hiltzen ari da
azken arnasa eman nahi nuke
bertsoak entzuten dira
azken arnasa eman nahi nuke
kantari nator herrira
azken arnasa ematen dugu
eguzkitik eguzkira
azken arnasa eman nahi nuke
itsasoari begira
azken arnasa ematen dugu
eguzkitik eguzkira
azken arnasa eman nahi nuke
itsasoari begira
azken arnasa eman nahi nuke
itsaoari begira

lo post anterior també em va agradar molt. abans d'entrar en aquella biblioteca, me va semblar preciós com vas escriure't viatjant d'un lloc a un altre... i aquell mapa del delta :)...

després, vaig entrar a l'enllaç, i vaig pensar, ufff... què fàcil és perdre-s'hi, i què difícil seria per a mi anar seguint un fil a poc a poc i tranquil·lament, sense tenir sensació de cap ple de fils i de nusos.

escrivies que "no serà, no pot ser, no ha de ser", tallar el fil. per a mi és un consol pensar que tenim la possibilitat de tallar-lo, i pot ser qualsevol fil (la vida mateixa)... així, si vols tallar el fil, pots tallar-lo (llegint, no llegint, escrivint, no escrivint, vivint, no vivint); i mentre no acabes de tallar-lo del tot, o véns d'haver-lo tallat, però tornes, pos continues...

ja m'estic enredant, amb tant de fil, pere.

bon dia

pere ha dit...

No t'enredes, no -o sí- iruna. Jo vaig deixar un fil, però l multiplicitats de fils és infinita i aquesta és la gràcia de la vida. Malament quan un creu que només hi ha un fil. Bé, tu ja ho dius, sempre tenim tantes opcions en els nostres laberints... I jo també m'enredo :-)

(De la cançó, no només m'agrada la cadència, el ritme -les sensacions musicals-, sinó també aquest caminar constant i pausat, aquest anar veient)