Dos dies sense escriure al bloc. A veure, situo les dues mans sobre les tecles, els índexs lleugerament arquejats, a punt. Intento pensar alguna cosa realment original i el ritme just, definitiu. Ho tinc! Teclejo:
2-6!
No, no, no és això! El 7 és el número perfecte. De tota manera és un plaer teclejar aquests números, ni que sigui per un dia, només com a intent d'aproximació.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
:)
em fa peneta l'etó... amb les ganes que tenia... diuen...
Disfruta amic , disfruta , i que la joia ens acompnayi encara uns mesos!
Hi ha dies que el futbol és més catarsi col·lectiva que mai: manà divi per als uns, depressió per a d'altres.
Com canta la Carolina, avui ens tocava ser feliços...
Però compte amb les consequêncies... que apunto en el meu blog ;-)
Cuida't .
Una abraçada del Sani
___________
:D aquestes coses alimenten per una bona temporada la moral. Fotre-n'hi 6 a ca seu i el dia de la Comunidad ni en els millors somnis. Cada cop que el celebrin anirà afegit un 2-6 :D
llástima, m'en va sobrar un de gol, a la porra de la farinera havia posat bun 2-5 que de fet sumen 7
doncs a mi l'etto em fa por... sovint l'he vist comportar-se com un nen petit, i ahir devia estar molt enrabiat... i si va enrabiat a londres.... ai, ai, ai!
Em meravella la domististicitat de l'etó. Qui ho hagués dit fa un temps...
Hi ha deis, al menys hores, que el futbol es converteix en placebo.
Sani, què passa que et prodigues tan poc? Quantes empreses capitaneges? Se't troba a faltar.
Vaig a veure què dius a casa teva.
Clidici, ets terrible! Pobres madrilenys, que desconsiderat el Barça. No els hauríem de demanar disculpes?
Si arribo saber la teva porra hagués demanat amb tanta insistència un sisè gol, Francesc. Bé, la veritat és que vaig demanar el setè i ni cas.
Sí, Arare, d'orella a orella :-)
Ei, kika, que vagi el màxim d'enrabiat a Londres... però em sembla que ja no li surt. Llàstima!
Publica un comentari a l'entrada