Després de la mort de Franco i ja en període predemocràtic o democràtic, hi ha hagut a Catalunya manifestacions cíviques que, més o menys induïdes o espontànies, més o menys reivindicatives, han servit per palesar la voluntat o el sentiment popular en diversos aspectes i han tingut diverses finalitats. Jo he estat testimoni i participant actiu, o no tant, en aquestes manifestacions a Barcelona. D’entre totes, en voldria destacar tres, les que sense cap dubte –potser alguna altra- han aplegat com a mínim un milió de participants segons els comptables més optimistes.
1977
lema (únic): Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia (Astronomia? Astrologia?)!
2003
lema (majoritari): No a la Guerra!
2009
lema (diversificació): ziga-zaga oé, oé, oé! Campeones (Campions), oé (oidà), oé (oidà), oé (oidà)! Copa, Lliga i Champions...! Visca el Barça! Visca Catalunya! ...! Acompanyaments musicals diferents. La proximitat de l’esdeveniment fa difícil les concrecions i la tria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
Si de l'evolució dels eslògans en qüestió n'hem de extreure alguna conclusió, aquesta serà decebedora i depriment...
Una crisi tan brutal com l'actual no ens fa sortir al carrer i en canvi uns quants noiets amb calça curta, sí.
Anem malament.
(nota: em quedo amb l'eslògan de 2003)
No he tingut mai lema, com a molt posaria a l'escut d'armes "d'on no n'hi ha no en pot rajar". En base a aquest lema es pot viure millor, sabent que sempre, sempre, sempre, en tots els anys, hi ha algú que intenta utilitzar-te per a alguna cosa :)
una bona reflexió.
Quan van dir la xifra de persones al carrer, també em van venir al cap aquestes llunyanes manifestacions
Com diu en Jesús, una bona reflexió que està en boca de tots. De totes maneres, jo diria que el lema de l'esdeveniment del 2009 és més aviat "festa, festa" "alegria, alegria"... Tots tenim ganes de passar-nos-ho bé i prou, de tant en tant, i el Barça és una excusa. Abans hi havia les festes majors i ara les Copes de Fútbol.
NO M'INTERESSA MÉS QUE LA SEGONA, TOT I AIXI HEM PASSAT DE MANIFESTAR-NOS PER L'UTOPÌA A FER-HO PER LA BANALITAT.
DIT AIXÓ NO TENEN RES A VEURE LES UNES AMB LES ALTRES I LA DEL BARÇA ÉS IMPORTANT I AIXÍ S'HA D'ENTENDRE.
QUAN A PERQUÉ LA GENT NO ES MANIFESTA PEL QUE S'HAURIA DE MANIFESTAR, SUPOSO QUE ÉS EL NIHILISME I LA DEMOCRACIA QUE DESACTIVA "L'HOMUS REIVINDIOCATIBUS" PER PASSAR-LO A L'HOMUS IDIOTUS, O POSSIBLEMENT "NO ESTAMOS TAN MAL" I MOLTS JA VAN BÉ I COM DE SOLIDARITAT SI QUE ANEM MOLT JUSTETS......
ÉS EL QUE HI HA
Segurament, ens cal un estudi sociològic a fons de la ment dels catalans. Els d'ara i els d'abans...
(Però què bé juguen a futbol aquesta colla!). Però ahir no hi havia NOMÉS futbol...
No m'atreviria a afegir cap reflexió,jo. Només constato i trio i faig, suposo, una mica de sofista.
I que consti que m'he divertit molt amb el Barça durant bona part de la temporada.
...deien que amb la democràcia s'acabaria el futbol... i ja veus.
Tal com el coneixíem s'ha acabat, Júlia. O, més ben dit, és sobretot un pretext.
Publica un comentari a l'entrada