Proposo, a qui en tingui potestat, que, per llei, tots els diaris que es llegeixin en el país editin, com a mínim, la meitat dels seus exemplars d’ús en el territori en llengua catalana.
Proposo que qualsevol llibre que aparegui en la llengua que sigui en les llibreries del país tingui també una versió en llengua catalana.
Proposo que cada canal de televisió que es vegi a Catalunya programi com a mínim la meitat dels seus espais en llengua catalana, excepte la nostra, que ho ha de programar tot.
Proposo que cada obra de teatre que es representi en el país en qualsevol llengua es pugui veure també en llengua catalana.
Proposo que qualsevol producte que es vengui en qualsevol botiga de Catalunya s’etiqueti també en llengua catalana.
Proposo que s’inhabiliti qualsevol servidor públic, tant si pertany a l’administració estatal com a l'autonòmica, que no faci ús de la llengua catalana al menys en el 50 % de les seves actuacions professionals o quan ho requereixi el contribuent.
Proposo que no s’empadroni cap persona en qualsevol ciutat del país que no parli la llengua catalana al menys tan bé com els comentaristes esportius del país que parlen en català (poden quedar exempts, potser, els jugadors de futbol (i similars), sobretot si són del Barça i, potser, aquells ciutadans que cobrin més de 6.000 euros nets mensuals).
I això només és el principi.
S’accepten crítiques a la meva tebiesa.
AL TREN
Fa 5 hores
11 comentaris:
ArioB abilòsA
Els 7 sagraments.
1.Els diaris són una potestat: la cinquena. Una potestat no obra sobre si mateixa, si més no ho fa cinquenament i, hi fan de fiduciaris en signatures de tractats que prometen drets de triar liquadores, Drets humans, Drets de les vestals, Drets des faunes, dels cargols a la llauna... tot i Que no té un valor intrínsec sinó fonamentat en la confiança que mereix l’emissor. Moneda fiduciària. Valors fiduciaris(IEC). Sigui, tenen poder fins que no enderroquen cap institució. Encara que n’hi ha qui pensi que Magdalena hi ha segut una institució. Aquesta potestat enderroca o destrueix persones pas els cosís o cosines.
2.Els editors pertanyien a la mateixa potestat anterior. Joan Barril és editor i que ha fet una entrevista amb el president de La Caixa. Aquesta sí, és primera potestat inatacable i Mein schatz Pere no l’hi ha posat un petit sagrament que pugues fer el poble català donar els primers passos de llibertat en el deserto fins arribaren al mont Sinaí i, on es rebrà el precepte del decàleg.
3.Hi Romandrem. En la mateixa potestat. Font d’eterns i cinquens poders.
4.El teatre és el nebot de la veïna, qual és cosina prima u creuada i, més gran del (redundo) cosí cinètic.
5. per que no? Al fi i al cap la llengua comença al carrer fins a trobar-se i ocupar a les acadèmies. Tot cos ocupa espai. La llengua és un cos viu.
6. encara es podria se més dur.
7.En principi i per principi en vaig dubtar. Com un Peter Falk, capbussat.
tot fou debades. Feixisme inútil, teu dolor no cessarà, estàs confús. Més valdria escoltar-lo dir-hi : ausländer aus que aquest petit exercici de dèspota il•lustrat.
És més dolorós així, como has fet, encara que visca a casa meua. Em sembla que m’ensenya’t la faç oculta, I said, Hey honey,
Take a walk on the wild side
And the coloured girls say,
Doo do doo do doo do do doo
Tu sabes aquesta?
_ saps perquè en Irlanda mai els jueus han tingut problemes?
_ no els hem permetre entrar!!
Sr. Deasy whit stephen dedalus.
Una cosa així pensava jo respecte al tema del cinema, per què unes coses sí i unes altres no? Som o no som? Ni som ni serem... per ara.
sort que les jugadors del barça s'han salvat! uf!! :-)
Tot i que en la majoria dels casos proposes un cinquanta per cent, alguns encara et titllarien d´antidemocràtic, pel sol fet de proposar-ho.
Posats a proposar , jo et proposaria per a president del meu país. Però no et vull tant de mal, prefereixo llegir-te.
no estic d'acord amb tu Pere :) però no m'hi barallaré pas, que em deus mitja anxova :)
(a més em caus bé xeic :P)
per proposar que no quedi Pere. De totes maneres, tot el que s'hagi de fer per decret, té mala peça al teler.
més en serio. fa un dies vaig sentir els resultats d'un estudi sobre la influència de l'aplicació de la llei del 1983 que va fer que tota l'ensenyament obligatori es fes en català. i deien que des d'aleshores ha augmentat molt la identitat catalana: molta més gent es considera només catalana, molta més gent es considera més catalana que espanyola, i menys gens es considera només espanyola.
això del cinemes podria tenir un efecte similar. i si el montilla no fos el president m'inclinaria a pensar que es el que pretenen.
però com que no és el cas, em descoloca un mica...
ah... però el que tu proposes no és ja el que és en realitat?
mecatxis... això de no comprar diaris, ni veure tv, ni anar al teatre, ni comprar llibres, ni anar al cinema, ni fer cua als ajuntaments... ha de ser perniciós i desinformador de mena!
Déu, Cidao, una altra vegada em trobo sense paraules per dir-te alguna cosa coherent, dius tantes coses...
En tot cas, sí que queda clar que els poders no són els que diuen que són sinó els que no ho diuen o diuen que són uns altres que no són els que són.
Som qui som, Júlia. Depèn d'on som i amb qui som i quants som. Perdona, se m'ha enganxat el verb ser, ara me l'espolso.
Quant al cinema, em sembla que som més aviat a les fosques començant pe la mateixa definició de cinema català (o en català?)
De moment s'han salvat, kika, de moment...
Anant a la part seriosa, el que diuen els enquestats sobre la identitat catalana està molt bé, però no significa gaire cosa perquè en qüestió de sentiments i les seves manifestacions hi ha tants matisos que una mateixa paraula té infinites variacions. Un, és a dir jo, seria més partidari de fets que de sensacions; és clar que les sensacions són més poètiques.
Marginal:
Tot l'ensenyament obligatori no és en català ni de bon tros, ho sé de bona tinta i... parlar del tema seria un debat interessant i llarg.
I continuo insistint: sentir-se està molt bé, però a la fi el que compta és el que s'és. I no diré que no em sap greu.
Sóc antidemocràtic, PS, però procuro dissimular-ho fins que en dies com avui se m'escapa l'interior. No hi puc fer res :-)
Gràcies doblement. Per cert, ja he estat proposat com a president, encara que no dels nostre país. Si ho vol comprovar només cal que escriguis el meu nom (pere palau) i president a Google, després clica i llegeix.
Malament aniríem si estiguessis d'acord amb el que dic, clidice. Ara bé, pel sol fet del tracte generós que em dónes (i perquè em caus molt bé) ja tens l'anxova sencera i una oliva de la varietat que vulguis; que jo a generós... ;-)
Els decrets estan bé, Francesc, però massa decrets indiquen excessives carències i gran desonfiança en els súbdits. És el que hi ha, és clar.
Fa no fa, gatot, és el que hi ha: depèn del dia i del lloc i de l'humor.
No creguis, estar informat o desinformat (hi ha algú informat?) no varia la realitat i únicament serveix per veure'n perspectives diferents de la seva deformitat.
Pere, tu em vols fer passar garces per perdius.Prefereixo un Pere Lletrafrit que un Pere President i del PP!.
De totes maneres, pensa que els llinatges insulars gairebé tots procedeixen de terres empordaneses.Així doncs, els Palaus illencs procedeixen llunyanament dels nostres Palau Sator, Palau Saverdera i Palau Savaldòria.Els de les terres de l´Ebre, no ho sé.
I per cert, el tracte de ´vos´ que em dispenseu em fa pensar que algun gen medieval s´ha "colat" en el vostre adn, cavaller.
Benvolgut *Pere,
Tu saps de la meva passió i veneració per la creativitat. No t'extranyarà doncs que et manifesti el molt que admiro i venero la teva proposta creativa.
Ja només et cal fer una cosa més: enviar-la a totes les seus de tots els partits polítics, perque ja ha començat la campanya electoral i són ells i els seus respectius Think-Tanks qui han de començar a fer eslògans i propostes electorals que mirin de treure dels seus trons els que ara manen per posar-s'hi ells.
Tota promesa pot ser (serà?) bona per mirar d’enganyar tant com es pugui al poc personal –per desgràcia- que anirà a votar.
Propostes a favor o en contra de les que tu apuntes, serviran per fer campanya electoral tant a Reagrupament com a Ciutadans.
Com que el cinema ja sembla que el tenim mig coll avall, ara ja toca endegar noves campanyes per bilingualitzar el país de veritat.
Això si qu t’ho he de dir: em sembla insultar la intel•ligència dels jugadors i exjugadors del Barça fer excepcions (rebaixa de l’exigència mínima) com les que proposes.
Cas que si n’hi hagués d’haver alguna, -si s’hagués de contemplar aquell extrem- jo ho reduiria als casos més flagrants de personatges hiperfluixets, com ara el d’algun holandès recalcitrant, que serveix com a excepció i quasi fa la mateixa gràcia que una pallassada...
Això sí, em temo que l’has dita grossa: has donat carnassa fresca a la caverna mediàtica i ja sento el tornaveu que puja del fons del pou, des de Madrid.
Però, udoli qui udoli, en any electoral, les bones idees corren el perill de fer forat. Desitjo doncs que te n’implementin alguna, que això ja fora música celestial. Amén.
Publica un comentari a l'entrada