8.2.10

lectura

Acabo el cicle d’aquests quatre dies amb una altra cita. La lectura que m’agrada –no dic la que m’interessa- és aquella que em fa aturar, que em fa dir la meva, amb paraules o pensaments, que em crea complicitat, encara que sé perfectament, com tothom, que sovint la complicitat és unidireccional, arbitrària, aleatòria, i que potser s’allunya de les intencions de l’escriptor, fins i tot d’aquell escriptor que és un nàufrag que únicament deixa anar ampolles amb missatges per si algú els troba.

No crec que bàsicament la qüestió consisteixi a llegir molt, sinó a llegir bé. Jo, al menys, he defensat sempre aquest principi; malauradament no l’he pas practicat sempre. De jove –de disset a vint-i-set anys- vaig llegir tot el que em caigué a les mans –o sigui desordenadament. Havent disposat d’una memòria una mica viva, la lectura, vasta i desordenada, em creà la il·lusió que avançava positivament. Vaig adonar-me, però, que no era pas així. Ja comprenc que llegir bé és dolorós i difícil. Posar atenció en les coses –en un text-, mirar-les bé, pausadament, implica un gran esforç. L’estat natural de l’home no és pas l’atenció: és la dispersió, és volar de branca en branca com els ocells. Per això observar és més difícil que xerrar, que improvisar, que delirar. Observar és més difícil que pensar.

Josep Pla: Notes disperses


De la nota de Pla, m’identifico amb la intensitat de la lectura durant els mateixos anys que diu –any més any menys-, amb el desordre en la lectura. En canvi, desmemoriat com sóc, d’aquella època em queda només el plaer de la lectura dispersa i no sento la culpa de no avançar com calia. Ara, ja gran, continuo –menys- volant de branca en branca, improvisant, delirant massa, incapaç d’observar i, si vull ser sincer, ple de pensaments difusos. En conclusió: sabedor que mai no escriure cap novel·la, ni tan sols un conte o un poema; potser algun assaig?

3 comentaris:

Clidice ha dit...

potser per això, per la nostra dificultat, admirem tan i tan a aquells que saben observar i ens ho expliquen. Igual que si fóssim cecs i algú ens descrivís allò que veu. :)

Allau ha dit...

Això que diu Pla de volar de branca en branca, com els ocells, sembla que prefiguri la mena de lectors que ha creat la xarxa.

miquel ha dit...

Cert, Clidice. I a mi, a més, em fan molta enveja, perquè, la veritat, potser és políticament incorrecte però t'asseguro que em desagrada la meva mitja (sóc generosament parcial amb mi mateix) cegesa.

Sí que la xarxa, Allau, es presta a aquest continus vols d'ocells que espigolem una mica d'un lloc i d'un altre i sempre deixem fruits en tots els arbres que visitem. Però no només la xarxa, sinó també la infinitat d'ofertes i estímuls que ens vénen d'arreu.