4.2.10

lector

Aviat Manu Uriarte es va adonar que un llibre no servia només per llegir. Hi havia les olors. I els colors. I el cruixit. I el sabor... I els fantasmes de les persones que els havien fet i el rastre de qui els havia llegit abans... Coses que li havien permès jugar-hi molt abans de saber què deien. Encara que mai no hagués arribat a entendre l’escriptura, tenia un munt de motius per estimar els llibres. I com més rars, millor.

Margarida Aritzeta. La maleta sarda.

No recordo si els meus contactes primerencs amb els llibres van començar amb tantes manifestacions sensorials com les que recorda Manu Uriarte, suposo que sí, i potser alguna més. Tot i que l’interès pels fantasmes dels posseïdors i lectors anteriors em va arribar més tard, molt després de saber llegir; abans ja sabia que de determinats autors podia esperar llibres més plaents que els d’altres autors. Encara més tard, vaig conèixer altres valors afegits dels llibres que no cal enumerar.

No insistiré en la multiplicitat de facetes i utilitats dels llibres tal com els coneixem fins ara. I a partir d’ara, amb els llibres electrònics? Si jo fos editor, escriptor, llibreter, bibliotecari, recol·lector de contenidors de paper o tingués qualsevol altra relació a més de la de lector amb els llibres, suposo que em faria moltes preguntes, algunes de les quals de resposta encara incerta o complexa i variable en el temps. Com a lector, però, només se m’acut una pregunta un pèl estúpida, i crec que només hi ha una resposta. Es poden llegir els llibres electrònics? Definitivament, sí.

Doncs s’ha acabat qualsevol cabòria transcendent. El lector, que se sàpiga –ho diu el mateix mot-, aspira bàsicament a llegir. El lector també aspira (encara que això no ho diu el mot) a trobar interessant allò que llegeix. El lector és un personatge curiós que continua llegint malgrat que un llibre o un altre, o encara un altre, l’hagi decebut. Els gustos dels lectors i el seu nivell d’exigència són diversos, tants com lectors; però qualsevol lector de qualsevol llengua en qualsevol part del món vol, en tant que lector, poder llegir, desitja llegir, llegeix. Olors, colors, cruixits, sabors, tactes, fantasmes... són afegits sensorials i intel·lectuals secundaris en comparació al procés de lectura i als plaers que comporta.

Repeteixo, els llibres electrònics són per llegir? Doncs siguin benvinguts. I amb el temps ja trobarem altres usos nobles o perversos als aparells, i que consti que ja podria aportar idees. Tot el que es pugui dir de més és únicament fullaraca, literatura de canvi d’època, nostàlgies del passat. Costumisme com el que en el seu temps escrivien Robert Robert o Emili Vilanova. I és veritat que a mi encara m’agrada llegir aquests dos autors: escrivien bé, segons el meu criteri, i van deixar constància d’un temps que em continua interessant. Per cert, Robert o Vilanova? Però això seria un altre apunt.

PS. Entenc que ja puc fer desaparèixer l’enquesta de la dreta, de la qual, amb matisos diversos, només es pot extreure un resultat: els lectors volem llegir. I perdoneu el primitivisme poc acadèmic d’aquesta conclusió. En molts aspectes encara sóc un salvatge.

4 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

de Margarida Aritzeta vaig llegirb"el Llegat dels Filisteus" novel·la en que un dels protagonistes és en Carod Rovira (na Margarita és d'ERC) però malgrat aixó em va agradar la novel·la, prou interessant molt ben escrita i sobretot que guanyava molt en el passatjes del nord d'Africa on hi passa part de l'acció.

Clidice ha dit...

i doncs, serà perquè provens de la Catalunya "insòlita" (ei, dit per un ampostí ^^) que ets una mica salvatge com tu dius. En tot cas, tens tota la raó: a qui patim del mal de llegir, tan ens fa el medi al final, per molt que ens volguem fer els sibarites, la qüestió és que hi hagi lletres que facin paraules i paraules que facin històries :)

xurri ha dit...

la maleta sarda... era aquest??

pere ha dit...

M'agrada aquest "malgrat això", vol dir que realment et va agradar :-)
Jo la Margarida, a qui recordo de l'època del PSAN, confesso que l'he llegit menys del que segurament caldria.

Això mateix, Clidice, i que les històries ens facin oblidar altres històries,ni que sigui per un moment :-)


És aquest, xurri :-) Ja en parlarem: ara encara vaig pel primer terç