Estic segur que en aquest cas tampoc no hi havia cap desídia ortogràfica, sinó únicament la intenció de ser fidel a la imatge personal de la idea de l’insecte, especialment al terrible agulló retràctil que sorgeix de l’abdomen, en aquesta ocasió en posició de descans; potser el propòsit era únicament el de representar el vol de l’himenòpter. No m’importa el motiu, no m’interessa la creativitat. No mostro cap misericòrdia. Pel poder que em confereix la llei, traço una be com una dalla color de sang que sega tot el que troba, o una be com un abdomen amb un agulló desproporcionat en senyal de guerra a mort.
Sóc betacista i no suporto el fregadís de l’aire entre les dents i els llavis, com si fos el xiulet amenaçador d’una serp, cada vegada que algú pronuncia la ve en la seva fonètica original; fins i tot la contemplació de seva imatge em trasbalsa i em provoca el despertar dels instints més primitius, habitualment adormits.
Sóc betacista i no suporto el fregadís de l’aire entre les dents i els llavis, com si fos el xiulet amenaçador d’una serp, cada vegada que algú pronuncia la ve en la seva fonètica original; fins i tot la contemplació de seva imatge em trasbalsa i em provoca el despertar dels instints més primitius, habitualment adormits.
4 comentaris:
jo, al de la "v" l'afusellaria
....si no fos perquè la meva dona confon sempre la v i la b, fins al punt que si ho fa al reves del que li sembla, encerta.
jajaja, F.Puigcarbó!
jo t'entenc, Pere, però moltes vegades he vist confondre abelles amb ovelles. T'ho juro!
veig que no és aquest, el cas, per allò del rusc!
paraula de comprovació: JUIER (no era joier?) ;)
Realment el de la ve era curt de mires, Francesc. A més, si ja tenim la u, que fa no fa...
(la teva dona és una abolicionista encoberta :-)
No cal que m'ho jures, Arare, tinc documentació escrita sobre les ovelles que puc presentar sempre que calgui. I mira que els ho dic: repasseu!
Saps que vaig nàixer el dia del patró dels joiers (juiers més al nord)?
Publica un comentari a l'entrada