19.2.10

aclariment

El dimecres vaig fer la meva visita guiada anual a l’IEC, més que res per preguntar com va la gramàtica, tot i que si la tinguessin a punt és probable que ja n’hagués sentit parlar. Sembla que, com sempre, aquest any tampoc: la sintaxi és extremament complexa.

A més de la passejada per la casa i el regal de material sobre la Institució, als visitants ens projecten un vídeo amb una síntesi històrica que acaba amb el parlament d’una noia que acaba d’arrodonir el resum amb la presentació, la finalitat i l’ús d’algunes publicacions de llengua, entre elles la segona edició del diccionari. Aquesta vegada, en parlar de la tasca de fixació de paraules que corresponen a nous conceptes, va posar en pantalla, entre altres exemples, “futbol sala”: Variant del futbol practicada entre dos equips de sis jugadors cadascun i en un terreny de sòl dur amb unes dimensions de 24-28 metres de llarg i de 13 a 15 metres d'ample. Un dels assistents –la majoria joves d’uns quinze anys- va atrevir-se a dir que el futbol sala que ell coneixia es practicava amb cinc jugadors –de els mides del camp no n’estava segur-, inclòs el porter. La noia, molt esportivament, va prendre nota i va dir que ja ho comunicaria a l’autoritat competent per si calia fer el canvi. Ara mateix obriré el diccionari en línia per veure si tenia raó el jove o és manté la definició de l’expert de l’IEC; mira que si me’l fitxen per la secció d’esports...

M’he desviat del tema. En un moment de la visita, ens van portar als Jardins de la Mercè Rodoreda, situats al primer pis. Devien haver adobat la terra recentment perquè l’aire feia una olor intensa de fems, els quals segurament contribuïen al bon aspecte de les plantes. Només entrar, el primer que es veu són unes magnífiques camèlies. Just en aquell moment, després d’un matí gris, es va obrir una escletxa entre els núvols i el sol va il·luminar les plantes. Com que sempre bado, en lloc de seguir les explicacions de la guia em vaig distreure amb tres versets insignificants i vaig pensar que, tenint en compte l’origen de les camèlies (diuen que són flors difícils de conrear a casa pels aficionats), podia escriure un haiku en japonès, per allò d’intentar harmonitzar el fons i la forma. I això és el que hi ha en l’escrit anterior. Suposem per un moment que jo fos un escriptor de reconegut prestigi; després d’escriure l’haiku, es diria que el poemeta és una incursió en la literatura japonesa i es farien lloes o retrets diversos? Si l’haiku fos molt bo i n’escrivís d’altres, algun dia m’inclourien en els manuals de literatura japonesa? Figurarien aquests versos –partim de la idea que fos un autor amb obra publicada en llengua catalana- en les antologies en llengua catalana: original japonès i subtítols en català? I moltes altres preguntes que no sé si obtindran cap resposta autoritzada. Per cert, hi ha una imatge clàssica a Barcelona que m’ha inspirat uns versets en grec que no sé si finalment obtindran forma.

Tornant a l’haiku, la veritat és que el meu coneixement del japonès és molt precari, gairebé inexistent, de manera que no sé si on volia dir reixa, he escrit porta; si on volia dir floreixen, he escrit en flor; si he escrit roses, en lloc de les camèlies originals... Espero que la propera vegada els meus coneixements de la llengua japonesa siguin més sòlids o bé que algun nadiu em doni les indicacions pertinents per fer uns versos sostenibles. En fi, traduït al català, l’haiku diria això:

Vora la reixa,
floreixen les camèlies.
S’obren els núvols

13 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

El futbol sala o fulbito o futbito, tñe una antiguitat a casa nostra de mes de 60 anys i es pot jugar amb 5 o amb 6 i la superficie pot sder asfaltada o de terra. Quan a l'haiku, si em permets, m'agrada més així:



Vora la reixa,
floreixen camèlies.
S’obren els núvols

kika ha dit...

ai! però llavors ja no seria un haiku! :-)

Júlia ha dit...

Ah, no, Kika? Per què?

Per cert, lletraferits, hi ha un concurs d'Olot d'haikus en línia, si més no val la pena mirar la presentació que fan, és una meravella.

http://www.olot.org/cultura/haiku/haikus.htm

kika ha dit...

Júlia, segons tinc entès els haikus han de tenir cinc síl·labes al primer vers, set al segon i cinc al tercer.

al futbol sala, com deia el jove, hi juguen quatre jugadors i el porter ... això ho sé segur que me'n faig un tip de veure'n partits (la jèssica hi juga). ara bé, el camp no l'he medit mai! :-)

visites anuals a l'iec, eh? ets un home de tradicions fortes :-)

Clidice ha dit...

no hi he estat mai, potser caldrà anar-hi a veure les camèlies :)

Júlia ha dit...

Així potser no seria un haikú el primer
flo-rei-xen-les-ca-mè-li-es

De tota manera em sembla que això és la cotilla però que es troben haikús molt diferents segons els autors, la veritat.

Júlia ha dit...

El tema és complex, trobareu un estudi exhaustiu sobre la problemàtica haikuera a:

http://www.relatsencatala.com/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=554811

Live News ha dit...

Hello Sir/Madam,

We were taking some time today browsing some information for our blog. As we were searching for news and resources, we landed in your site. We were happy to see your links page containing resources of relevant categories. We would be glad if you could provide us a link.

Our webpage includes information about daily news We update our site on an everyday basis to provide our viewers quality information. If you provide us a link in your site, it will be benefiting your end users as well as us.

Here is our link information

Title: Current News Updates

URL : http://news-updations.blogspot.com

I request you to add our link to your site from this page. If you have any questions

please feel free to email us and we will respond promptly.
megaanaustin@gmail.com

If u added my link , I will also add your link on my blog

With Regards,
Megaanaustin

kika ha dit...

Julia, t'anava a donar al raó directament, però quan he vist la pàgina del link que mostres, ja no sé que dir ... vés a saber si acaba sent un haiku o no ... l'un o l'altre ... em rendeixo! :-)

miquel ha dit...

M'encanten els debats literaris entre amics i amigues sobre les formes poètiques. Discutir sobre si hi ha d'haver una síl·laba de més o de menys em sembla un signe de civilitat tan emotiu...
Us agraeixo que hàgiu triat aquesta pàgina.

Quant a la meva opinió, he de dir que quan em diverteixo fent haikus, m'obligo a les 5+7+5 síl·labes comptades fins als finals acabats en paraula plana (si es vol, 4+6+6 comptant a la catalana). M'agrada la suavitat del vers que té una àtona després d'una tònica més que no pas acabar en paraules agudes. En el cas de l'haiku d'aquest post he optat per primera vegada per introduir una paraula esdrúixola a final de vers, que, si us fixeu, actua com si fos una plana perquè en realitat l'important a l'hora de crear el ritme és la tònica final.
Imagineu, per exemple:
Vora la reixa,
perfum de camèlies.
S'obren els núvols.
El segon vers no acaba de funcionar, queda curt.
Us heu fixa't que en català pràcticament no es troben haikus que acabin en esdrúixola?
Fixeu-vos en aquesta tanka de mestre Riba que copio literalment des de la pàgina que ens ha (ens has) indicat la Júlia amb l'esdrúixola final:
Que furioses 4(+1)
sento córrer les aigües 6(+1)
del nostre amor, oh! 4(+1)?
Quan vinc a tu pel frèvol 6(+1)
pontet d'una carícia! 6(+1)
Són 6+1 o 6+2?
En fi, tot plegat, evidentment té poca importància en aquest cas: primer, perquè l'adequació d'unes formes japoneses a la nostra llengua sempre són opinables; segon, perquè més important que la forma discutible hi ha el contingut (també discutible); tercer, perquè la pretensió d'aquest haiku no va més enllà de la diversió personal (i compartida).
Repeteixo, que m'encanten els debats formals. Gràcies una altra vegada.
I ja abusant de la vostra paciència, si es que torneu a passar per aquí, el vers que m'ha divertit més és el tercer en què he intentat jugar amb un equívoc fonètic que en el fons no ho és:
s'obren els núvols=sobren els núvols.
Va, prou!

Sobre el futbol sala, confesso la meva ignorància i, per tant, no puc afegir res de nou.

I sí, Clidice, és una bona passejada la que pots fer per l'IEC. Si vols, t'apunto al meu grup de l'any que ve :-)

Clidice ha dit...

hi compto :)

PS ha dit...

Hola Pere,en veure el haikú en japonès vaig tirar pel dret anant al translator.Me´n vaig fer una lleu idea perquè son força penoses les traduccions.
Avui , això ja és una altra cosa, molt més reixida.El "perfum de camèlies " m´ha encantat, quedi llarg o curt, ho trobo molt més suggerent.
De haikus i de futbol sala no hi entenc res de res, però espero delerosa els versets en grec.

miquel ha dit...

Fet, clidice!

Ja veus, PS, un divertiment com el de les teves mimoses, més mal expressat -i també menys perillós-, però les florides hivernals sempre són estimulants.
D'haikus jo tampoc n'entenc gaire, però són divertits; de futbol sala, res de res; l'altre el miro alguns cops.