23.2.10

territoris de zombis

Començo a mirar tard i, a causa de la meva ineptitud per a l’economia, malament, el programa “Singulars” de Jaume Barberà, però, si no em contradiuen els economistes, sovint més aficionats a la ficció que a la realitat, em sembla veure en l'entrevista a Jonathan Tepper un punt de claredat, que no de solucions, sobre l’economia del país. Podria dir del país veí, però no ens enganyem ni ens deixem enganyar, l’economia del país veí és l’economia del país d’aquí amb tots els matisos diferenciadors que es vulgui.

Volia pujar el vídeo de l’entrevista, però encara no es troba al servei de vídeos a la carta de TV3, suposo que perquè encara tornaran a difondre el programa aquests propers dies. Quan es trobi disponible, si me’n recordo, us el deixaré aquí.

De moment unes quantes qüestions soltes:

1. M’ha agradat que s’analitzés el tema de l’economia no des del particular al general, sinó concretant el general I parlant del particular.
2. És obvi que sigui quina sigui la situació de l’economia espanyola per tal d’actuar sobre ella primer cal acceptar els problemes que té i verbalitzar-los. Encara s’ha de fer.
3. A diferència d’altres països, els problemes del deute no són tant de l’Estat, que en té molts altres, com de les empreses I particulars. Entenc que aquest fet dificultarà més la sortida de la crisi. Certament, els problemes d’empreses I particulars els ha facilitat en part la ineficàcia o ineptitud del govern, no sempre innocentment.
4. Diu l’entrevistat que Espanya ha de triar enfrontar la crisi com ho va fer Suècia o a l’estil japonès. Curiós que parli d’aquests dos països que en principi semblen tenir poca relació amb els problemes de la nostra economia (parlo per mi, és clar).
5. Finalment, I acabant amb aquest tràiler desdibuixat, una imatge molt gràfica per als amants del cinema, Teper parla de les empreses zombis (que no és un concepte inventat per ell), és a dir, aquelles que estan mortes i encara caminen, i ja els pots clavar els ganivets que vulguis. Primer pas, enterrar-les definitivament. No en sé res sobre el tema, per bé que l’imagino i també imagino vagament l’existència d’altres morts vivents en aquest país, polítics inclosos. En darrer terme, se m’acut que possiblement aquest és un dels països amb més zombis per càpita.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

SI AQUEST "PAIO"TE RAO,DE CAP A MAR AMB LES BUTXAQUES PLENES DE ROCS. A LA MEVA EDAD NO ESTIC PER MES "MISERIES".
QUINA MALA BABA LA DEL ANGLES¡ POTSER TE RAO,PERO UNA MICA DE CARITAT SISPLAU¡

kika ha dit...

ara ja saps el que pensa un economista. quan en trobis un altre segurament tindràs una opinió diferent ... són així :-DDD
però no n'hi ha cap que sàpiga endevinar el futur!

miquel ha dit...

Jo crec que aquest paio té més aviat raó prquè el que diu sembla tan senzill i evident... De tota manera, resistirem... i vencerem :-)

Ja tens raó, kika.
Ara, el bo d'aquest e´s que no em va semblar que tingués la pretensió d'endevinar el futur sinó més aviat d'explicar el present per ell mateix i en funció del passat. Aquest era l'aspecte preocupant. El futur crec que més o menys ja el podem preveure.