Gran Ravell

M’agraden les carns picades –i no per falta de dents- en totes les seves varietats: les mandonguilles amb salses diverses, que alguns defugen pensant que són fetes de les restes de carns de diferents àpats –i què?-; les pilotes de l’escudella –oh, les pilotes i l’escudella!-; l’steak tartar, condimentat de tal manera que estimuli les papil·les i remogui els sucs gàstrics; el bistec rus, que es va conèixer a Catalunya molt abans que l’hamburguesa, però que, com tantes coses va ser substituït per la denominació i la forma americana.

Sembla que les hamburgueses són una menja poc apreciada pels gurmets, sobretot pels aficionats, que la consideren un plat –un entrepà- poc sofisticat i més aviat apte per a paladars d’escassa educació i massificats. Hi ha, però, hamburgueses boníssimes i imaginatives fetes al país que, amb l’acompanyament adequat, em semblen delicioses. Fins i tot establiments d’un cert renom les promocionen en lloc preferent. Mireu-vos aquesta pissarreta:
























És possible que no hàgiu sentit parlar de Can Ravell, una botiga antiga i discreta situada al carrer Aragó, al costat del mercat de la Concepció. És possible que hàgiu badat davant del seu aparador, però no se us hagi acudit que a l’interior hi ha un restaurant lloat fins i tot pel New York Times. Bé, jo no us aconsellaré que hi mengeu, ni que si hi aneu, demaneu una hamburguesa, entre altres coses perquè pensareu que en trobareu de més barates, però...

Us semblaria un disbarat poder compartir entre catorze persones, per exemple, un dinar de germanor al voltant d’una vella taula de fusta una massa de carn del país de quatre quilos (dos-cents vuitanta grams per cap) cuita al punt i en forma de rotllana de sardana acompanyada de ceba, panxeta confitada..., amb un bon vi del paí? Us semblaria un disbarat acabar l`àpat, desprès de les postres corresponents, entonant La Santa espina?

D’acord, si voleu estalviar, si sou poc imaginatius, si preferiu la vaca de no se sap on, si us agraden les làmines de carn i el pa de sèrie, si teniu tendència a freqüentar locals despersonalitzats amb cambrers temporals, si sou defensors de les multinacionals, si creieu que la gastronomia la van inventar els americans, si somieu amb barres i estrelles..., mengeu-vos una Big Mac o, encara, una Mega Mag, i que us aprofiti. Ara bé, si voleu fer sortir al país de la crisi, si sou imaginatius, si preferiu vaca autòctona garantida, si us agrada la carn consistent i el pa com cal, si tendiu als locals amb personalitat i amb cambrers de tota la vida, si defenseu l’empresa familiar, si creieu que la cuina catalana pot competir i millorar qualsevol altra cuina, si somieu amb barres vermelles i grogues amb un estel..., no dubteu que només podeu satisfer els vostres desitjos amb una Gran Ravell.

El dia que deu o catorze de nosaltres ens posem d’acord, cosa difícil perquè qui més qui menys sempre va molt ocupat, quedem a l’hora de dinar i comprovem que la gran hamburguesa del país, com totes les altres coses, és incomparable.

P. S. Espero que si el propietari de Can Ravell llegeix aquesta publicitat gratuïta, ens faci un descompte substancial, tot i que tinc clar que en aquest país ens costa regalar res.