17.6.10

vuvuzela s'escriu amb ela geminada?

Em miro una estona el partit. Les vuvuzeles (terme potser derivat del zulú “fer soroll”, i anomenades lepatates pels tswuanes) són realment molestes, com el brunzit omnipresent de centenars d’abelles buscant el moment oportú de clavar l’agulló. Baixo el volum de la tele fins al punt que a penes sento els comentaristes. Abans feien les vuvuzeles d’estany, però des de fa temps que són de plàstic, cosa que permet que s’hagin abaratit i en tingui tothom. Sembla ser que malgrat que són originàries de Sud-àfrica, la majoria de vuvuzeles les fabriquen els xinesos.

Per un moment m’abstrec del joc –cosa de l’ensopiment de la digestió- i m’imagino una al·legoria del capitalisme del qual ningú parla si no és per adjectivar-lo. Els espectadors bufant les vuvuzeles adquirides lliurement pretenen... qui sap que pretenen els espectadors? No queda clara la finalitat de l’instrument que fa servir la massa. Alguns dels espectadors, que no poden suportar el desagradable soroll, han comprat, possiblement en les mateixes parades on venen els instruments, una mena de taps –segurament també molt barats, inútils i xinesos- per pal·liar els efectes de la trompeta. A la gespa, aparentment aliens al que passa a les grades, els elegits, els veritables protagonistes de la història, corren darrere d’una pilota, fan combinacions sorprenents o vulgars, avancen o retrocedeixen amb l’única intenció que la pilota traspassi la porteria contrària. Qui ho aconsegueixi més vegades serà proclamat vencedor. Quan s’acabin els partits, els vencedors i els seus contrincants –els perdedors també formen part dels elegits- tornaran als seus països, una mica més rics, una mica més savis en l’art de fer combinacions per tal que la pilota arribi a les xarxes. Els espectadors, les masses, tornaran a casa seva amb una vuvuzela barata que no saben ben bé perquè serveix fins el pròxim partit en què els jugadors tornaran a...

Torno al partit: els suïssos acaben de fer un gol. Més tard m’assabento que ha estat un gol definitiu. No sembla que la crisi mundial afecti els suïssos.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

Jo, perquè, com saps, sóc partidària de la supressió de l'ela geminada, però admeto que vuvuzel·la queda d'allò més bé i seria un mot adient per a fer molts punts a l'scrabble català.

F.Puigcarbó ha dit...

DONCS A MI M'AGRADA L'ELA GEMINADA, SOBRE TOT PERQUÈ FA ANAR DE CUL AL TRADUCTOR DE GOOGLE.

està bé escriure vuvuzel·la, acabo de penjar una noticia Collonades i ho escriuré així.

Clidice ha dit...

caram, fins al final no sabia de què ens parlaves, es nota que no estic veient el que està veient tot el món mundial i part de l'estranger :P

i ja se sap, els suïssos van a la seva ^^

Joan ha dit...

Després d'una mica de recerca no he trobat cap posicionament oficial al respecte del terme, així que caldrà conjecturar.

Escrivim 'zulu' i no pas '*zul·lu', així que jo apostaria per una traducció directa sense afegir-hi floritures.

kika ha dit...

a mitja tarda vaig sentir el que devien ser sons de vuvuzeles sense saber què passava. em van espantar. després amb el facebook ja em vaig posar al dia. fins i tot vaig fer bromes amb les que no estic del tot còmode ...
és que les revenges fan angúnia, però hi ha coses que fan molta ràbia.

pere ha dit...

Ho seria, Júlia. Trobo que la ela geminada ja fa per un instrument tan llarg i tan molest.

La vuvuzela (o vuvuze·la) inspira, Francesc. Sobretot inspira mals desitjos.

POtsr no ho veus, Clidice, però t'asseguro que ho acabaràs sentitnt i patint, sobretot si no eliminen aviat "la roja". Per mi que algú va donar un maletí als espanyols per deixar-se guanyar ;-)

Cert, Joan, s'ha de ser un zulú com jo per intentar colar una ela geminada a l'instrument. Veig que no cola.

Com, kika, que vas parlar malament de la...!!!
Si t'enganxen sabràs el que és bo :-)

Júlia ha dit...

És que zul·lú també estaria bé, si no treuen la ela geminada que la posin a més paraules, vaja!!!