22.6.10

1794 (934 + 862) grams de paper

Compro 1794 grams de paper amb la intenció de llegir-los des del dimecres fins al dissabte. Ja sé que no ho faré, però m’agrada la idea. Sigui quan sigui, tinc la il·lusió que el paper es converteixi en plaer en un grau acceptable. M’he deixat guiar gairebé únicament per la intuïció, per aquest sisè sentit, encara no prou perfeccionat i que ens porta a fracassos estrepitosos, que tenim els lectors i que sol ser intransferible, fruit hores i hores de solitud en companyia muda. És d’agrair que, en aquesta societat tan controlada i controladora, la lectura continuï sent un acte de llibertat i de descoberta individual malgrat els continus, i de vegades agressius, intents de mediatització amb bona o mala intenció.

Els primers 934 grams de paper –la primera part del tot- corresponen a Una part del tot, d’Steve Toltz, novel·la publicada per La Campana fa quatre dies. Els altres 862 grams són els de Ramaiana, de Valmiki (ja em disculpareu que no posi els signes ortogràfics adients), publicat en castellà per Atalanta. Si he de fer cas a Ramón Esquerra, autor de Iniciación a la literatura (editorial Apolo, 1938, 2a edición corregida i aumentada), aquests segons grams de paper em poden portar problemes:

El Ramayana, la otra gran epopeya sánscrita, és atribuído al poeta Valmiki. Poseee en mayor grado que el Mahabharata sus mismas cualidades y defectos. Es más corto que éste y de valor aún más desigual. Algunos fragmentos suyos son creaciones maravillosas y cuentan entre las joyas de la poesía épica de todos los tiempos. Pero estos episodios maravillosos se hallan perdidos entre una selva intrincadíssima y exuberante de descripciones, cuya maravillosa riqueza metafórica no evita que nos parezcan ilegibles.

En fi, ja es veurà si Esquerra -compte amb aquest personatge ara pràcticament desconegut que tothom elogia- tenia molta o poca raó (sempre m’han meravellat els erudits que en solitari fan una síntesi de la literatura universal) o puc passar del paper al plaer treballós -val la pena?- individual i –amb la modèstia i les reticències que calgui- a la complicitat amb altres lectors.

P S:
Estic segur que algú es deu haver adonat que 934 grams més 862 grams no fan 1794 grams, però la meva bàscula de cuina sempre tendeix a exagerar, potser per animar-me, quan es tracta de sumar literatura; en canvi, té la mania de dir-me que m’han estafat en el pes del pernil. La meva bàscula –una romàntica alemanya-, com es pot deduir, té vocació literària i em consta que mai no s’ha trobat prou bé entre els fums de la cuina.

2 comentaris:

kika ha dit...

ara em fas venir ganes de pesar els llibres ... pero no tinc cap bàscula ... llàstima!

pere ha dit...

kika, t'ofereixo la meva, de bàscula. Perquè no voldràs...