9.6.10

el lladre de bicicletes i la ciclista trista

Baixo cap a casa pel carrer Nàpols i m’aturo a llegir aquesta mostra de literatura popular. No em fixo en les qüestions de llengua sinó en el text, en el contingut, en el to, en el sentiment que substitueix el nom, en la claredat i la delicadesa del missatge que el lladregot segurament no llegirà, però penso que si ho fes li tornaria la bicicleta: potser li deixaria a la paret, a la vora de la porta, potser afegiria una nota amb una adreça, potser trucaria tots els timbres de l’escala fins que li sortís una veu que reconeixeria de seguida, potser la ciclista hauria marxat de vacances i el lladre tornaria cada tarda... Quina història! Quin gran títol per a una història: la ciclista trista.

Demà, o d’aquí uns dies... No, no cal que descrigui la realitat que imagino i com a poc a poc es va esvaint la tristor de la ciclista, avui m’he tornat romàntic: prefereixo el conte.

5 comentaris:

F.Puigcarbó ha dit...

MÉS AVIAT DIRIA JO CICLISTA INNOCENT.
Quin lladregot llegirà el text en català, i suposant que ho faci, es commouria i li tornaria la bici?. Aixó només passava a les pelis de FRank Capra.

Pais secret ha dit...

No se perquè però m´ensumo que la ciclista trista sap molt bé a qui dirigeix la missiva. O això o és de molt bona pasta .
De totes maneres el conte que he imaginat m´agrada.
Som uns romàntics...

Albert ha dit...

Doncs es veu queaixò de que et robin la bici id eixar notes deu estar de moda. A la meva feina va passar ara fa unes setmanes. Si trobo el text del desbiciclat, ja te'l passaré (diria que era una mica més pedant).

pere ha dit...

És el que dic, Francesc, que jo ahir tenia un dia caprià. Encara que Capra a vegades també tenia mala llet.

No se m'havia acudit la primera possibilitat, A., però no la descarto, perquè si no és un entremig entre el que dieu tu i en Francesc.
Però encara escriurem un conte inversemblant: som uns romàntics :-)

Doncs a veure, Albert, si ara resultarà que ens trobem a l'inici d'un nou gènere popular

Clidice ha dit...

bé, no trencaré l'encís romàntic, perquè servidora d'això n'és tan com un tupperware ... :) en tot cas és un bon motiu per fer-ne una història (jo la faria força descarnada i cruel, no cal dir)