Ja és emprenyador que la sentència sobre l’Estatut s’hagi concretat la revetlla de sant Pere, més conegut com Pedra, que va ser crucificat de cap per avall. Per mi, i no vull semblar paranoic, que els sentenciadors han triat conscientment aquest dia.
Com que no he llegit les modificacions estatutàries, no tinc criteri per concretar la meva opinió sobre els punts retocats o suprimits, però a primera lectura dels mitjans se m’acuden uns quants pensaments, frases o sentències més pròpies de Facebook que d’un bloc seriós com aquest.
1.Insisteixo en la idea, per raons exposades anteriorment, que la Constitució espanyola és obsoleta i qualsevol sentència sorgida dels seus intèrprets oficials és anacrònica.
2. Se’m pot dir que sóc cap quadrat i ho acceptaré, però no entenc que els deu màxims experts en Constitució –entre no sé quants milions d’espanyols, catalans inclosos- no es posin d’acord entre el que s’adequa a la Constitució i el que no: 8 a 2, 6 a 4... La Constitució, com la literatura, sembla que depèn de la interpretació dels lectors. La idea m’agrada perquè confereix, aparentment, seriositat a la literatura, cosa que mai ha necessitat, però barrino que implica frivolitat en la Constitució o en els seus intèrprets, cosa que em sembla preocupant però perfectament comprensible.
3.Una llengua, una nació. Aquí no accepto cap matís. Continuo sent cap quadrat.
4.Em nego a participar en una previsible jornada multitudinària reivindicativa. La meva reivindicació és indefinida.
5. Tinc curiositat per veure com reaccionaran els valencians i els andalusos –perdço, si cal, per l’agermanament- davant de la retallada de les seves respectives Constitucions. Ep, he dit només curiositat.
6. No tinc gaire curiositat per saber les reaccions dels partits polítics. Si fa no fa, ja les podria concretar ara mateix.
7. Que consti que l’Estatut –fins i tot el primer- sempre m’ha interessat relativament. No sé fins a quin punt aquesta afirmació es contradiu amb les anteriors.
Em falta concretar tres punts, possiblement els més interessants, però tampoc se’m pot demanar més agudesa immediata que als professionals que s’allargaran sine die en el que ja sabem.
(Desmenteixo categòricament, en la mesura que puc, que el gest del gat de la capçalera tingui res a veure amb l’apreciació de l’apunt d’avui o amb qualsevol dels punts del seu articulat. Però mai se sap amb els gats)
MOLT MÉS QUE UN EMBOLIC DOMÈSTIC
Fa 2 hores
7 comentaris:
qui tracta poc amb "lletrats" pot tenir la sensació que viuen en un altre món; i qui els coneix una mica, sap que efectivament viuen en un món que res té a veure amb la realitat.
No sé quin interés -ocult o visible- fa que els darrers 10 o 12 anys es doni tanta rellevància pública i notòria als advocats, fiscals i notaris.
Imagino que aquests mercenaris -professionals, si vols- proven de fer la seva feina tant bé com saben i alhora de guanyar-se la vida. I amb les eines que tenen.
Polítiques i ideologies a part, què es pot esperar d'algú que com a punt de referència té una llei que parla de la "indisoluble unidad de la nación española" i que a més autoritza l'ús de la força militar si a algú se li acut "atemptar" contra aquesta unitat?
Els media... ens volen fer creure que existeix una realitat "de carrer" que es trasllada a la realitat real, de cada dia, en la legislació, en la jurisprudència...
No és cert. Com en les relacions laborals, no serveix de res el que et digui de "veu" el cap de personal. El que va a missa és el que consta per escrit.
I em sembla que "hem perdut" 40 anys pensant que tenir un estatut -el que fos- era tenir alguna cosa...
si algú té clar un concepte nacional -de país, de llengua- ha de tenir clar que no és un estatut el que ens cal; el que ens cal, és una constitució -espanyola, europea- diferent.
La llei ho diu clar: primer, la carta magna. I aquesta, és la que cal canviar.
Per cert... jo quan estic moooooolt cansat, faig la ganyota de la capçalera que has posat.
Bona nit i bon sant, pere!
Es un debat inùtil que no duu enlloc ni soluciona res, som una nació que té la seva pròpia llengua i aixó que ells no ho entendràn mai és així, i a partir d'aqui la resta sincerament ja no m'interessa, que fotin el que vulguin, els uns i els altres.
Per cert, per molts Sants! Pere
Mira, Sant Pere, al capdavall, té les claus del cel i fins i tot de l'església 'oficial'. Sobre el tema, poca cosa es poc afegir, sobre manifestacions, cada vegada em semblen més inútils, no provoquen reaccions i no serveixen per a res més que per a tranquil·litzar les nostres consciències abaltides. Ara bé, tampoc dic que no hi vagi, vaja. Val més enciam que gana, que diuen.
felicitats Pere ^^ evidentment té raó el TC: ens cal la independència. És espavilat el mixet oi? :)
Felicitats, Pere!
Gatot, estic bàsicament d'acord amb les teves impressions. En tot cas, diria que dels advocats i semblants fa molts anys que se'n parla i que surten a les primeres pàgines, Per altra banda, no dubto que facin el seu ofici el millor que saben; ara bé, caldria preguntar-se en benefici de qui. I no afegiré la meva opinió.
Bona nit, gatot, i gràcies per recordar-me que també em dic pere.
Gràcies, Francesc, des de la meva identitat virtual. Al meu poble, de pescadors, sant Pere és un gran sant.
Em preocupa pensar que tens raó, que no ho entendran mai, perquè em preocupa la impossibilitat de cap via d'enteniment.
I jo també hi aniré, Júlia, malgrat tot. encara que ja és mala bava triar el dia de les semifinals del mundial. Quin dilema per alguns! Quina prova!
Ho fan tan malament, Clidice! Són realment tan imbècils?
Gràcies per recordar-te que també em dic pere. Al final ho hauré de celebrar.
Gràcies, Rita. deixa'm afegir que aquest és el meu nom virtual, que potser és més nom que el meu real, mai se sap.
Publica un comentari a l'entrada