Mentre escric aquest apunt, Sandro Rosell, el candidat més votat en la història dels presidenciables del Barça, està a punt de fer una declaració institucional, o potser ja l’està fent. Mentrestant, jo estic escrivint –avui, diumenge, que és el meu pitjor dia en època laboral, i segons com en l’altra- un fragment del discurs de Rusiñol en l’anomenada 3a festa modernista:
Venim aquí fugint de la ciutat, per trobar-nos tots junts i junts cantar lo que ens surti del fons del sentiment, per treure'ns el fred que corre per les venes de tothom aixoplugant-nos sota la bandera de l'art; per banyar-nos i embriagar-nos de sol, de sol i llum que ens assequi per un moment la tristesa de la boira. Venim perquè necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida...
Tinc la sensació, com en moltes altres ocasions, que avui sóc modernista, potser una mica més modernista, i no sé si això és bo o dolent. Avui, sense pensar-m’ho més i sense intentar justificar el discurs, dono les gràcies als qui ens hem trobat en aquest cau obert a tothom i encara poc freqüentat dels blocs per parlar i acompanyar Jesús Moncada. Quin goig! Demà... Disculpeu que no continuï, però és que encara he de preparar algunes coses per demà.
Deixeu-me que us saludi, amics i amigues, per permetre’m el plaer de viatjar amb vosaltres, encara que hagi estat en silenci, i, sobretot, amb Jesús:
Jesús, Júlia, Xavier, Allau, Pilar, Kika, Francesc, Rita, Elvira, Quim, Gabriel, Carme, Puigmalet; més Puigmalet, Víctor, Eulàlia i Lluís (i més Lluís), SM, Ricard, Ferran, Roser, Llibreter, Carles, McAbeu, Cèlia, Rafel, Gamoia, Ginjol, Anton, Jacme, Iruna (que s'avança al dia), Zel, Penjoll, Kweilan, Pau, Mon, Xavier, Neus, Ignasi, Francesc, Girbén, Emidgi, Veí, Joana, Arare, Teresa, Tondo , Massip ...
I si em deixo noms, no m’ho tingueu en compte, digueu-m’ho, que també m’agradarà pujar en la vostra barca, n’estic segur.
Ah, sí, Sandro Rosell. No s’hi pot fer res: és el que hi ha.
EN EL TEMA QUE ENS OCUPA VERS LA I.A.
Fa 4 hores
18 comentaris:
gràcies a tu en primer lloc, que vares ser l'artìfex de fer els comentaris sobre Moncada.
Quan a Sandro, em temo sigui un altre Laporta, a mi em feia gràcia Benedito, és trempat
doncs mira, per fi he trobat un motiu per mirar-me el modernisme amb més bons ulls. I això últim, és una despedida? no ho he acabat d'entendre massa.
Pere, em sembla que la nòmina de moncadians d'ahir és més extensa. No cal dir que, per endavant, les millors felicitacions per la pensada i per fer de pal de paller.
D'entrada, hi trobo a faltar el Diccitionari, que va afegir ahir una citació de Moncada.
I el Víctor que surt al llistat que, dec ser jo, apunta cap a la casa d'un bon amic, el Gazo. Aquest és l'enllaç bo ;-)
Miro si en tinc apuntats alguns altres
A veure, he trobat aquests que em sembla que no tenies apuntats:
- Neus Pinart - Foc d'encenalls - Tot recordant Jesús Moncada
- Ignasi Revés - Esmorzars de forquilla - Les polissones invisibles (Homenatge a Jesús Moncada)
- Francesc - A la taula i al llit - 5 anys sense Jesús Moncada
- En Girbén - Foravial - Sobre l'Ebre
Encara un més:
- Emigdi Subirats i Sebastià - Lletres ebrenques - Jesús Moncada, segueix viu amb lletres
Un servidor també ha fet un recordatori.
Salut!
Ja veus que la cosa del Moncada ha funcionat la mar de bé. Tot i això, t'he de dir que entenc que prefereixis l'EUlàlia, però aquest parèntesi dins dels qual m'has guardat em deixa compungit.
Gràcies, Pere!
Gràcies, Pere, i enhorabona per la iniciativa. Ha estat un plaer adobar aquest diumenge de correccions d'exàmens amb lectures moncadianes.
Gràcies a tu Pere, per recordar-nos la data i engrescar-nos a celebrar l'obra de Jesús Moncada. I enhorabona per l'èxit de la iniciativa.
Comparteixo, augmentada, la teva impressió sobre Sandro, Francesc.
Potser excessivament trempat. La veritat és que cap dels quatre em feia el pes, però no té cap importància, jo només miro el futbol.
Tu ja ho ets una mica de modernista, Clidice, entre esteticista i regeneracionista; de fet, la majoria dels blocaires ho som.
Sandro és la prosa que no ens agrada als modernistes, però la prosa, com sempree, és la dominant.
Moltes gràcies, Víctor. Espero que ja dec haver fet les correccions necessàries i que no m'he equivocat gaire en els enllaços. Sóc sobretot un negat per a la postproducció. I, fixa't, un homentge sense una imatge Moncada que aglutini els homenatges. Un desatre. I la descortesia de no deixar un petit comentari al bloc de cada participant, cosa que he vist que tu has anat fent. No sé si val l'excusa que aquests dies estic enfeinadíssim; em temo que no gaire.
Per cert, has vist algun recordatori moncadià a la premsa?
Gràcies, veí. Ja he deixat constància del teu apunt.
Lluís, Lluís, ha estat simplement la mandra de fer anar aquest ordinador que tinc per cafetera. És una feina terrible que acaben pagant els més propers. Ei, a més, esperava un apunt final teu just el 13. Però ja constes més o menys en solitari :-)
A tu una vegada més, Rita.
Gràcies a tu, Carles. Em trobava (i em trobo) en la teva mateixa situació :-)
Ferran,, l'èxit ha estat de Moncada, és clar. I nostre, modèstia a part, si li hem acostat un nou lector o n'hem estimulat algun de reticent.
em sembla que n'heu estimulat uns quants de lectors nous o reticents! :-)
pere,
la carme, de col·lecció de moments, va fer-ne un retrat que em va agradar molt.
http://carmerosanas.blogspot.com/2010/06/jesus-moncada.html
bona nit, moncadià
Aveure si és veritat, kika. Ara, que després no ens vinguuin amb reclamacions :-)
El tinc present, iruna. Vaig pensar d'incloure'l al post, però després, amb la feinada dels enllaços, se me'n va anar del cap. No recordi qui també va fer un dibuix, el buscaré.
Bona nit, moncadianocarneriana :-)
Ja ho sé, iruna, és aquí: http://rebaixes.blogspot.com/2010/06/bon-dia-tinguis-jesus-moncada-molts.html
Al marge del tema -o no- vaig escoltar per ràdio la roda de premsa i és deplorable el nivell d'expressió en català -també en castellà, ep, poca broma- dels periodistes joves, a banda del fet que el noranta nou per cent de les preguntes eren bestieses i prou. Què els ensenyen, a la facultat???? No és una carrera on la llengua hauria de ser primordial???
Em va agradar allò de les filles:
-Papi, has guanyat, oi????
La imatge Moncada ha existit, Pere i em sembla que pertot l'hem reproduïda!
Sobre els comentaris... m'agrada que la gent que hi participa sàpiguen que els hem llegit. És la millor manera que se m'acut d'agrair-los la complicitat. :-)
Els món dels esports Júlia, -l'entorn en tots els aspectes- no sembla d'aquest món, ni econòmicament parlant. Fins i tot les persones "assenyades" que hi entren s'adapten, encara que sigui temporalment, als tòpics seculars... En fi, callo.
Oh, la llengua dels periodistes! I això que la nota per entrar a la facultat no és precisament de les baixes.
(i el que guanyarà)
I tant, Víctor, i jo diria que molt dignament.
Tens raó. De tota manera crec que jo els llegiré més lentament, més a consciència, perquè el diumenge va ser un no parar i un munt de lectures massa en diagonal.
Publica un comentari a l'entrada