Quant a l'art fotogràfic, com que la meva educació en aquest aspecte, més que primitiva és gairebé inexistent, em temo que les meves tries serien poc compartides, d'escàs valor. Una forma de saber que es porta en fotografia és, per exemple, observar quines són les fotos per les quals s'ha pagat més al llarg de la història. Les busco, me les miro i... què us sembla? Bé, les situo una mica.
5. Nude (1925), d'Edward Weston. Casa de subhastes Sottheby's, 2008. 1.609.000 dòlars.
4. Kremlin of Tobolsk, de Dmitry Medvedev (president de Rússia). Subhasta benèfica a Sant Peterburg, 2010. 1.750.000 dòlars.
3. The Pond-Moonlight (1904), d'Edward Steichen. Casa de subhastes Sottheby's, 2006. 2.928.000 dòlars.
2. Sense títol (Cowboy) (2001), de Richard Price. Christie's de Nova York, 2007. 3.401.000 dòlars.
1. 99 Cent II Diptychon (2001), d' Andreas Gursky. Sottheby's de Nova York, 2007. 3.346.456 dòlars.
Em desanimo perquè veig que mai no aconseguiré entendre el valor de l'art i, per tant, les meves fotos no passaran de ser instants ciutadans, rurals o casolans.
7 comentaris:
has mirat bé a la llista si n'hi havia alguna de meva? A mi les fotos que fas m'agraden, i ja fa temps que passo de jurats i qualificacions o valoracions sobre l'art.
Mai he entès la tangibilitat econòmica de l’art, ja siguin fotografies com d’altres coses. Sempre m’ha semblat cosa de marxants i especuladors. Un instant màgic o irrepetible, agafat amb l’ull imprecís d’una càmera pot no tenir preu...
Salut
l'art és subjectiu, per això no té cap mena d'importància el seu valor material, forma part de canals separats, de l'adoctrinament social. tu ves fent, si tens alguna cosa a dir i la comparteixes tot està com cal :)
Ei Pere !!! a mi m’agraden molt les teves fotos, hi ha dies (ara tinc poc temps) que només passo per veure la capçalera nova, ets un gran fotògraf ... o es la camera? Je, je
Una abraçada,
De moment només he arribat a la desena entre les me´s ben pagades, Francesc. De veritat que surts?
Gràcies, és una di-versió :-)
Home, va bé veure què es diu, després fem la nostra tria.
Que en bona part l'art, a més d'educació i història, és especulació és ben cert.
Parles d'un tipus de fotografia que a mi també m'agrada, però igualment sóc partidari de la preparada, de la treballada. Algun dia en podem parlar.
Salut, Alberich.
Clidice, sí que l'art és subjectiu, però tot i així el podem analitzar i situar en uns parametres culturals i històrics. Quant a l'art-comerç de vegades és difícil de destriar de l'art-art, si és que alguna de les dues coses té sentit.
Vols dir que si la comparteixo em faré famós o m'arribaran a pagar? :-)
Gràcies, jaka. En alguna cosa ens hem d'entretenir. De fet sol ser la càmera: sovint la deixo sola i va fent :-)
Una abraçada
(darrerament sé poques coses de tu)
Pere, amb permís dels crítics, em quedo amb les teves fotos.
ehem.
ehem.
T'hauré de fer algun retrat al natural o d'estudi per a la posteritat.
Publica un comentari a l'entrada