Entre la feina i coses de casa i del carrer, avui he anat una mica de bòlit, de manera que no sé si aquesta nit, durant un moment en què he passat per davant de la tele he entès bé la notícia: deia algú que Esperanza Aguirre té emparaulats amb les diverses entitats financeres tots els bons que la Generalitat traurà demà. Podria ser, que l’Aguirre se les sap totes; però, la veritat, trobo que la nostra Generalitat bada força. La gran jugada seria que la pròpia Generalitat posés a la venda els bons i ella mateixa els comprés tots. Quin altre producte li pot oferir actualment tanta rendibilitat i tan segura? És clar que si descomptem el 3 % que sembla que s’emportaran les entitats gestores, el negoci li seria més aviat risible. Tot i que sempre podria fer pagar a bancs i caixes un 3 % en concepte de no sé què per tal de tornar a equilibrar el preu del producte. A la fi, la Generalitat, pot posar els impostos que vulgui a qui vulgui, que per això mana. Encara que a vegades fa la impressió que no mana el que hauria de manar i mana el que més valdria que no manés.
La Joana es llegeix per sobre de la meva espatlla el que acabo d’escriure i em diu que pari ja de dir disbarats, que si m’he trastocat, que no tinc punyetera idea d’economia ni de finançament autonòmic ni de... D’acord, d’acord, però ho pujaré al bloc, que ara no tinc ganes de començar de nou. Diu la Joana que l’únic que té sentit i que ja m’ho explicarà és el de l’Esperanza Aguirre. A vegades em sembla que la Joana va sobrada en qüestió d’inversions i de jocs polítics. Ja ho veurem.
QUI MAL VA...
Fa 2 hores
5 comentaris:
jo això de l'espe no ho he sentit. però vaja, com que aquí ningú s'avergonyeix per res, tampoc m'estranyaria.
de tot el que has escrit em quedo amb:
"Encara que a vegades fa la impressió que no mana el que hauria de manar i mana el que més valdria que no manés."
perquè m'agrada com ho dius i penso que és molt cert
Tampoc ho he llegit ni escoltat però l´Esperancita és més llesta que una guineu, tot podria ésser...
I no crec que hagis dit cap disbarat ni que t´hagis begut l´enteniment per arribar a certes conclusions, però fes-li cas a la Joana, segur que té un sisè sentit per a l´economia. Les dones a vegades veuen ( O veiem, depèn de què)venir les coses de lluny.
no se jo si generen molta confiança aquests bons, la Sanchez Camacho, el Puigcercós i lo Saura diuen que no en adquiriràn, que no tenen diners. He vist excusses més treballades.
Em sembla, kika, ara que ho penso, que això de l'Esperanza ho va dir algun polonès o polac, però no sabria dir qui.
I encara afegeixo un dubte de difícil solució: que no crec que em satisfés que manés cap dels que manaran o poden manar. I disculpa l'escepticisme.
Et prenc la paraula, A., i penso que a la fi els disbarats són els que ens volen fer empassar uns i altres des d'una representativitat que tenen però que nosaltres, els que els l'hem donada, hauríem de qüestionar.
No cal que et digui que confio més en la visió de la Joana que en la meva, tot i que sovint no li faci cas i que això em costi l'infern.
De la Sánchez, Francesc, no cal que en diguem res, però quins collons els altres dos: hi són i no hi són. I ara mateix els canvio el que no tenen pel que tinc.
estic amb tu pere, amb això dels manaires i manaires en potència.
respecte a la espe, he investigat una mica i si que ho van dir a polònia... jo encara no l'he vist el capítol d'aquest dijous. a veure si aquest cap de setmana em poso al dia amb tv3 a la carta!
Publica un comentari a l'entrada