EMILI DICKINSON
Fa 7 hores
18.1.11
passió lectora
Em preguntava ahir -sense que l’interrogant fos la conseqüència de cap visió prèvia- què ens guia a l’hora d’exercitar la nostra passió lectora. Suposo –sé- que els estímuls són diversos, confessats i inconfessables, quan es busca un llibre i que hi deu haver més d’un estudi, estadístic o seriós, sobre el tema. El que no sé, ni sé si s’ha fet alguna aproximació més o menys objectiva, és si hi ha lectors que trien les obres que llegeixen a partir de la llengua de l’autor. Dit més clarament, ¿hi ha lectors que es decanten especialment per la literatura escrita en la seva llengua materna i opten secundàriament per les altres literatures, sigui en la versió original o a través de traduccions? Expressat encara amb una altra aproximació: hi ha lectors per als quals la passió lectora és un acte de militància lingüística?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
siii, algún segur que n'hi ha d'aquests... jo ho sóc una mica...
a part de la militància hi ha algunes raons objectives:
1) és millor llegir en la llengua original que traduida
2) és més fàcil i agradable llegir en la llengua materna.
si les sumes obtens la militància! :)
Sempre en l'original, quan és possible, i en català, si la traducció és bona, cosa que no passa sempre, tot i que en d'altres temps fins i tot n'hi havia de millors que les castellanes, de traduccions.
El que trobo una bestiesa militàntica és traduir novel·les del castellà al català, vaja, com a exercici està bé, però... en fi. Em sembla que era Espriu que protestava pel fet que la gent -de la meva època- llegia la literatura francesa 'traduïda'.
Llegeixo en en català per militància i en el cas d´autors estrangers per comoditat. Els pocs que llegeixo en castellà no els vull traduïts i menys la poesia, em sembla un sacrilegi.
Davant de l'oportunitat de triar una traducció sempre en català si no conec l'idioma d'origen. Moltes vegades em toca esperar-me i d'altres proveïr-me de diverses traduccions, fins i tot la castellana. Però milito. La veritat és que és una manera com un altra de passar l'estona, al cap i a la fi no tremolarà la terra per la meva tria. Evidentment que, si el text és en castellà o francès, no utilitzo cap traducció al català, però no pas perquè el castellà sigui una llengua "meva", que no ho és, sinó perquè la conec, igual que la francesa.
Jo tinc un punt de militància en tot (llibres, diaris...). Darrerament llegeixo d'una manera massa desordenada per dir algun criteri, però. En general llegeixo en català i anglès, alguna cosa de castellà i quan estic exòtic, francès i italià. Pel que fa a les traduccions, depèn del traductor: prefereixo una bona traducció castellana a una de mala catalana, aquí no tinc militància.
Cafelius
Estic d'acord amb els teus dos punts, kika. N'afegeixo un altre:
0)Està bé llegir, el que t'agrada llegir, amb la llengua que es trobi.
Completament d'acord, Júlia. Encara que per llegir en la llngua original cal saber-la prou fluïdament, a no ser que es tracti d'un manual de muntatge senzillet.
Queda clar, A. Jo, t'ho confesso només a tu, llegeixo allò que em sembla que m'interessarà.
Traduir poesia és tan difícil i sovint amb uns resultats tan decebedors.
Segur, Clidice, les traducions, sempre que les necessitem i es trobin, suposo que les triem en la nostra llengua.
Jo hauria de ser menys mandrós amb els originals en llengües diverses, sovint he de fer massa esforç.
Amb tu, C., queda tancada aquesta petita enquesta que, com es llegeix -en català en tots els casos- participa de força conclusions comunes.
afegir al punt 0)... i que s'entengui :)
Això sovint ja és més difícil, kika; en la llengua que sigui :-)
Publica un comentari a l'entrada