4.3.11

terra, mar i aire

Avui volia parlar de paperines, de les omnipresents paperines de les botigues d'abans, de les manufacturades i de les encara més modestes fetes amb diaris, però he decidit que és un tema amb poc futur malgrat tanta història amb les bosses i bossetes de plàstic que no acaben de desaparèixer. Per cert, ara no se m'acut com es deuen dir en castellà les paperines que es feien servir per posar farina o fideus o algun altre producte semblant.

La veritat és que també em fa una mica de mandra començar a embolicar-me amb el tema, perquè just fa un moment que he acabat d'enllestir una feinada que no ha estat tan llarga com podia ser, gràcies a jDownloader, un programa ben pràctic que tothom deu fer servir. He ficat unes quantes pel·lícules en un disc dur portàtil per endur-me-les aquests quatre o cinc dies que marxaré de Barcelona per a respirar un altre aire, veure un altre cel, olorar, potser, la mar, i trepitjar una mica de terra.

En definitiva, s'ha fet tard. Procuraré anar a dormir sense fer gaire soroll. Bona nit.

8 comentaris:

Júlia ha dit...

Deien 'cucurucho', tot i que aquesta paraula així com la de 'papelina' han anat prenent d'altres significats. A mi m'agrada allò de 'fer el paperina'. En una botiga de llegum cuit de per allà Santa Caterina em posen els cigrons en una de plàstic, però a sobre m'hi posen també la paperina típica.

kika ha dit...

he, he, avui no et deu haver sentit la veïna :-)
que tinguis una feliç setmana blanca!
i això del downloader ja ho provaré, gràcies.

Clidice ha dit...

Bon viatge i, si pots, fes tot el paperina que puguis :P

Alberich ha dit...

Era un bon sistema per reciclar el paper de diari i no gastar bosses de plàstic,
Que tinguis un bon i merescut descans.
Salut.

Anònim ha dit...

A la botiga de llegum cuit de Júlia, que també és la meva (ep! els millors cigrons de Barcelona!!!) mentrestant fas cua (sempre hi ha molta cua)si vas amb criatures els obsequien amb una paperina petitona curulla de cigrons acabats de coure. Estic enamorada d'aquesta botiga i ja no sé si és per la qualitat exquisida dels seus cigrons o per les paperines que em recorden la infantesa i em fan somniar fent el paperina. Bones vacances. Marta

Pais secret ha dit...

Recordo unes paperines de cucurutxo de paper d´estrassa que penjaven d´un cordill sostingut per un ganxo a la botiga de la meva àvia.Tenien un tacte groller per fora i una olor especial. Estaven plegades en forma de triangle i per obrir-les calia posar-hi la mà a dins o bé flexionar-les per fora.També ciris molt prims i petits penjats per la metxa, cromos de xocolata, galetes a granel i bacallà salat i sec sobre un escambell.Tot col.locat com si portés segles al mateix lloc.
Trepitgis la terra del nord o la del sud, que tinguis una bona estada.

Puigcarbó ha dit...

Francesc de B. Moll diu "rollo" o com diu Júlia "cucurucho" atès que de fet nosaltres abans deiem un "curuchu" amb CH clar. En català CUCURUTXU nomès hi es en femeni "CUCURUTXA" que és CAPERUZA.

I fet aquest apunt lingüistic,... bon cap de setmana, o com diuen ara. . .bon CAPDE.

pere ha dit...

Hauré de tornar al mercat de Santa Caterina, Júlia.
Quan escrivia aquest post, pensava en les paperines de xurros, que deuen ser, encara, de les poques paparines genuïnes que queden; però fa anys que no compro xurros.
Veig que encara no és recull "fer el paperina". Llàstima.


Ah, kika, la veïna també fa vacances, i encara no ha tornat.
És una joia de programet, ja ho veuràs.

Gràcies, Clidice. Ho he intentat, però crec que no he acabat d'aconseguir-ho :-)


Gràcies, Alberich.
Actualment sembla que la gent ja no sap fer paperines, molts es conformen a fer el paperina.


Marta, com li deia a la Júlia, hauré de tornar al mercat de Santa Caterina per comprovar si realment són els millors cigrons de Barcelona -ei, que hi ha molts (moltes) cigronaires a Barcelona :-)-, i el detall de les paperinetes em sembla definitiu.


Nostàlgia de les velles paperines, A., i dels temps d'infantesa. Tu també de l'àvia i de la botiga que ja no és, jo de les botigues de més amunt i més avall de casa: una ferreteria i una de queviures.
Ha estat el nord, un cop més. Gràcies.

Gràcies per l'actualització molliana, Francesc. Res no pot superar, però, les paperines.
Una altra vegada al peu del bloc :-)