Arribo al Passeig de Gràcia des del carrer Provença. Pujo en l'ascensor fins al tercer pis. Un moment amb un dels passants del notari, que llegeix el document, i de seguida arriba el notari (té una retirada al cronista Permanyer). Llegeix encara més de pressa el mateix document i, amb els ulls més que amb la paraula, demana confirmació d'intel·ligibilitat. Mentre recita, juga amb una sola mà amb un bolígraf i una ploma Meisterstück (per què la majoria de notaris fan servir Meisterstücks?) L'actuació ha estat ràpida. Em passa el bolígraf per firmar mentre ell es reserva la ploma. Ens donem la mà, també amb el passant. Demà tornaré a recollir els papers.
Baixo a peu -els ascensors sempre amaguen informació- i llegeixo sense aturar-me la placa daurada de la porta del primer: Centre d'Estudis Jordi Pujol.
Just al costat del vidre de la porteria, quan encara queda un petit tram d'escales per arribar a peu pla, un rètol bilingüe, primer en català i a sota en castellà, adverteix: Si us plau: no agafar els diaris dels veïns. Gràcies.
El porter m'obre la porta de ferro pintat de negre del carrer. Ens saludem sense donar-nos la mà: no tenim cap relació comercial.
Tinc els elements necessaris per una narració de misteri -blanca o negra, segons em convingui o em vingui- i els guardo aquí. Deixo la combinatòria per més endavant. Mentrestant, començo a documentar-me en aquest bloc elitista, sintètic i asèptic.
Baixo a peu -els ascensors sempre amaguen informació- i llegeixo sense aturar-me la placa daurada de la porta del primer: Centre d'Estudis Jordi Pujol.
Just al costat del vidre de la porteria, quan encara queda un petit tram d'escales per arribar a peu pla, un rètol bilingüe, primer en català i a sota en castellà, adverteix: Si us plau: no agafar els diaris dels veïns. Gràcies.
El porter m'obre la porta de ferro pintat de negre del carrer. Ens saludem sense donar-nos la mà: no tenim cap relació comercial.
Tinc els elements necessaris per una narració de misteri -blanca o negra, segons em convingui o em vingui- i els guardo aquí. Deixo la combinatòria per més endavant. Mentrestant, començo a documentar-me en aquest bloc elitista, sintètic i asèptic.
5 comentaris:
Com la Parker, res, això deia el pare.
Serà en Pujol, que ara té poca feina, qui es queda amb els diaris dels veïns?
No solament notaris,es questió de tindre una 149 o no,dona empaque, encara que jo amb el desastre que sóc, vaig a bic o bueno ara els pilot com a màxim... el que m'intriga es la història que ens espera.. Pujol,diaris desapareguts,porter enigmàgtic i edifici com el de REC..ho tè tot.
I mira que és fàcil aconseguir el prestigi, un Trollex i una Montblanc de pega i apali: ja ets tot un senyor :)
Sí, però el teu pare no devia ser notari, Júlia.
Tot pot ser, Allau. Ara em cal investigar quins diaris arriben als veïns i quns desapareixen;´pot ser una pista important per començar.
Ferran, estic pensant que pot ser una història massa complexa i qui sap si perillosa per a mi.
Uf, jo he perdut tantes plomes que ja no en gasto.
Ja saps, Clidice, que les aparences, així a primera vista... Després, en alguns casos, les aparences continuen funcionant.
Publica un comentari a l'entrada