19.3.11

sant Josep

La Joana és la tercera de quatre germans, tres noies i un noi, que és el petit i es diu Josep. Quan la Joana era petita, i en Josep encara més, se'ls va morir el pare i va ser la mare qui va anar pujant la família mentre anava mantenint un negoci d'aquells que no deixen gaires hores lliures. Les dues germanes més grans, per rigorós ordre d'edat, es van casar amb dos nois que es deien Josep amb qui encara conviuen. Així doncs, a la família de la Teresa hi havia tres Joseps que, com es comprensible, rarament anomenaven pel seu nom, excepte en la relació més directa, i encara, sinó pels cognoms o pel motiu de la casa. Més tard, la Joana i en Josep van triar parelles que no celebraven el sant el 19 de març, tot i que una d'elles també tenia un Josep que no feia servir en el seu nom compost.

La Teresa era una dona treballadora, discreta, seriosa, amable que de tant en tant reunia al seu voltant filles i fill, gendres i nora, néts i neta i, més tard, besnéta i besnét. I la vida anava passant.

La Teresa des de feia uns quants anys que acabava la diada de sant Josep anant a visitar el fill petit i la seva família. Els portava algun present, una coca que havia fet o potser alguns brunyols, xerraven una estona, bevien una mica -ella un culet de la copa- de xampany , que els altres ja anomenaven cava. En fi, totes aquestes coses que es fan en les celebracions dels sants. Després, se'n tornava a casa. A vegades ens trobava a la Joana i a mi, però sovint acabava el dia ella sola.

Ara fa set anys, la Teresa va fer com sempre, i mentre menjaven -ella poca cosa, perquè era molt disciplinada a causa d'una salut que no anava com volia-, bevien -ella només un tastet, que no fos dit- i xerraven, la Teresa va perdre el món de vista i no és va recuperar. La Joana i jo ja la vam veure morta al llit de l'hospital.

Avui serà una jornada agredolça. Intercanviarem felicitacions, ens preguntarem que com estem, riurem una mica per telèfon i no parlarem de la Teresa, però la recordarem una mica més del que fem els altres dies i algunes o alguns ploraran per dintre. Algú fins i tot parlarà d'ella amb els estranys sense dir gaire res, sense saber ben bé perquè en parla, i procurarà que la Joana no se n'assabenti, perquè a la Joana no li agrada que comentem aquestes coses.

Ja ho veus Teresa, per aquí més o menys com sempre. I disculpa que parli, encara que sigui poc, de tu. Una abraçada.

4 comentaris:

iruna ha dit...

mentre et llijo a estes hores (intempestives, diuen:), sembla que s'han trobat sant joan i sant josep. potser estan ara amb la teresa, bevent junts algun culet, sense saber que pensem en ells.

sant josep, "dia del pare", per a qui en té.

una abraçada, pere. (encara no conec la joana... potser, si ella vol, algun dia. també em faria il·lusió abraçar-la, i potser tampoc m'atreviria)

també és sant marc, santa ida (no era l'única!), santa quintil·la (que m'ha fet recordar aquella pel·lícula de la pricilla que un dia vas recordar aquí)...

bona nit

Montse ha dit...

aixecaré la meva copa de xampany (avui, cava) quan ens menjarem la crema de sant josep i faré un brindis per la Teresa. I un altre per tu i per la Joana.

Pais secret ha dit...

Des de la distància que permet el temps asseguraria que la Teresa ara mateix et fa un somriure complagut ( el que jo li recordo)amb aquest record teu.
I si em permets, deixe´m que et digui que si bé mai hi vaig tenir una relació més enllà de la botiga, és de les persones que se´t queden gravades. Potser perquè jo era petita, la veia a ella molt alta i espigada i en recordo sobretot aquest somriure que et dic i la mata blanaca dels seus cabells.
Una abraçada Pere i una altra per a la Joana.

(Ah,i alerta! que avui aquí ja han arribat. No paren les orenetes, porten un esvarament impressionant, deu ésser la tramuntana)

pere ha dit...

Sempre en hores intempestives, iruna, que algunes vegades són hores tranquil·les.

sant joan i sant josep, i els pares dels que en tenen i dels que no en tenim, i la Teresa, segur que tots es troben, i els altres sants i santes i els qui no ho són, però no els negaran una copeta en el rogle
I avui, que és sant Ambrós i santa Eufèmia (i alguns altres en deu haver), una abraçada i ens veiem demà.

Gràcies, Montse. Un dels Joseps ens ha dit que fa anys que no celebra el seu sant. El continuarem trucant.

Una abraçada a tu, A. La Teresa que recordes és la Teresa que era. La troben a faltar, jo també.
A la tele ens han parlat de la tramuntana del nord, però no ens han dit res de les orenetes. Quin desatre d'informació